ÍTACA
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Ciclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Ciclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
Entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar als mercats fenicis
i compra-hi les bones coses que s'hi exhibeixen
corals i nacres, marbres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-ho.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com t'has fet amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre que volen dir les Ítaques.
Kontantinos Kavafis
(traducció de Carles Riba)
Bon Nadal i un venturós any 2.010.
Irene
P.D. Jo cada any per Nadal als meus amics els hi envio una poesia aquest any penso que Ítaca és necesaria.
He posat la traducció de Carles Riba perquè penso que és bonisima perquè ningú com un poeta per traduir poesia i Carles Riba era un gran poeta.
