dissabte, 19 de desembre del 2009

felicitació de Nadal

ÍTACA
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.

Els Lestrígons i els Ciclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Ciclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!

Entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar als mercats fenicis
i compra-hi les bones coses que s'hi exhibeixen
corals i nacres, marbres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-ho.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com t'has fet amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre que volen dir les Ítaques.

Kontantinos Kavafis
(traducció de Carles Riba)

Bon Nadal i un venturós any 2.010.

Irene

P.D. Jo cada any per Nadal als meus amics els hi envio una poesia aquest any penso que Ítaca és necesaria.

He posat la traducció de Carles Riba perquè penso que és bonisima perquè ningú com un poeta per traduir poesia i Carles Riba era un gran poeta.

dissabte, 12 de desembre del 2009

August a Tarraco



Fins aquí hi ha l'escrit del folleto de l'exposició de “Els rostres de Roma: Retrats romans del Museo Arqueológico Nacional”, i les fotos han sortir del folleto i de imatges de Google.

Però tenía una foto encara que és molt dolenta però que penso que es com una excusa per parlar de August, encara que jo sempre havia pensat que era Juli Cesar, i la ciutat de Tarraco, com sabeu nom llatí de la capital de la Tarraconense o sigui de Tarragona.

Cesar August a Tarraco

Al any 27 abans de Crist, l'emperador August va venir a Espanya per vigilar les campanyes a Cantabria. Però degut a la seva salut dèbil va preferir quedar-se a Tarraco. Tot sembla indicar, que August va fer construir un altar a la ciutat, y una anècdota del retòric Quintillà menciona que els habitants de Tarraco van avisar a August de que una palmera havia crescut al altar, i ell va respondre que no es devia fer servir molt sovint.

Poc després va convertir la vella via Herculea en la Via Augusta. Una fita, trobada a la plaça de braus, menciona aquesta carretera entre els 12 i el 6 abans de Crist, que portava de Barcino per el nord est i a Dertosa, Saguntum i (Valentia) per el sur.

Durant la presencia d'August les províncies espanyoles van ser organitzades de nou. La Hispània Ulterior va ser repartida en les noves províncies de Baetica i Lusitania. Tarraco se feia la capital de la Hispània Citerior, també coneguda com Hispània Tarraconense.

La ciutat va floreixi amb August. L'escriptor Pompili Mela la descriu al segle I de la següent forma: “Tarraco es el port més ric d'aquesta costa” (Tarraco urbs est en his oris maritimarum opulentissima). Tarraco va tenir sota August i Tiberi moneda propia amb representacions del cult imperial i la inscripció CVT, CVTT o CVTTAR.

Després de la mort d'August al any 14, el emperador va ser deïficat oficialment i al any 15 es va edificar un temple que el beneïa, probablement al barri oriental o a les rodalies del foro de la colonia, com menciona Tacit als seus annales.

Fins aquí el que vaig trobar a Wikipendia però si aneu a Tarragona visiteu el Museu Arqueològic on hi ha un video que t'explica de una manera molt amena i molt poètica aquesta estada de August a la seva estimada Tarraco encordant-se d'ella amb nostalgia des de Roma. A demés si voleu tenir una idea de com era Tarraco a la época romana allí hi han estatues precioses, per el meu propòsit totes sense cap, i com l'excusa era els rostres de Roma no en vaig poder posar cap, objectes quotidians com jocs de nens i nenes, una ancora i els mosaics molt molt bonics i dels que he vist més macos a Catalunya, sobretot un que hi ha un mar amb peixos.

Ve ja he acabat el rollo sobre Ausgut a Tarraco.

dissabte, 7 de novembre del 2009

Rostres de Roma.-Museu d'Arqueologia de Barcelona



L'emperador Tiberi.

Cives romani, en últim apartat, mostrarà el lloc que ocupava el retrat en la vida de l'habitant de l'Imperi a traves de diferents fases vitals.
El retrat romà privat va néixer a l'època de la República amb una funció doble: honrant als ciutadans que havien destacat en el servei a la ciutat mitjançant escultures en bronze que poblaven els espais públics, i mantenir viva la memòria dels difunts de les figures il·lustres de l'urbs a través de la denominada imagines maiorum. Després de d'instauració del Imperi , l'ocàs de les faccions aristocràtiques van sentenciar el fi de l'ostentació pública de la imatge privada. No obstant axó, aquestes imatges austeres havien passat ja a simbolitzar l'essència de la romanitat per els habitants de l'Imperi.

L'àmbit funerari oferia als ciutadans una gran quantitat de possibilitats per a satisfer les seves necessitats de representar la propia imatge. Les tombes es van convertir, a través de les esteles i els sarcòfags, en el lloc idoni per a mostrar-se, ja que permetien a pràcticament totes les clases socials poder estar representades.
Retrat de Lluci Ver. Marbre. Anys 161-169.






Bust de jove romà. Marbre. Anys 108-117.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Rostres de Roma.-Museu d'Arqueologia de Barcelona




Història Augusta, recull de retrats d'emperadors i membres de diferents famílies imperials, mostra la funció del retrat dins de la política i la societat romana i també l'us que se'n va fer en els diferents períodes de l'Imperi.

És en època d'August quan es fixa el concepte de retrat oficial. Si a l'època republicana la multiplicitat de rostres que compartien l'esfera pública representava l'oscil·lació dels bàndols que conquerien el poder, el començament del mandat d'August l'any 23 avans de Crist marca la identificació unívoca del prínceps amb l'estat. Aquest canvi conceptual es refereix a un canvi estilístic. August crea un nou model de retrat oficial que perpetuarà fins a Neró, un model classicista que l'emperador considerava adequat per a transmetre un missatge de equilibri i harmonia que pretenia comunicar a la societat romana.

La identificació del prínceps amb el centre de poder de l'Imperi va donar motiu a una gran demanda de retrats seus, tant a Itàlia com a les provicies, que va tenir com a conseqüencia la primera indústria de imatge política de la historia. La recepció de la nova concepció del retrat, i del que la imatge simbolitzava, es va sustentar en la ràpida difusió del culte imperial.

divendres, 23 d’octubre del 2009

Rostres de Roma.-Museu d'Arqueologia de Barcelona



Sarcofac amb retrat infantil. Marbre. Segon terç del segle III.

La exposició està estructurada en tres grans capítols:

Monarques i filòsofs, marca el punt de partida del genere en el món grec i influencia que va tenir en el retrat romà desprès de la creació del principat. En la Grècia del segle V abans de Crist té lloc un fet artístic i sociològic d'una importància trascendental: surgeix per primera vegada un retrat fisonòmic. Encara que es concep sotra estructures idealistes, s'hi apliquen algunes peculiaritats personals del personatge representat i es fan els primers intents de conferir una mínima expresivitat als rostres. La Grècia del segle IV abans de Crist combinarà, en un equilibri perfecte, expresivitat i realisme, realisme mesurat i gust pel retrat “de reconstrucció” destinat a immortalitzar autors tràgics, poetes i filosofs. La novetat conceptual més important d'aquesta època serà la creació del retrat oficial monàrquic, magnificament il·lustrat per les efínges d'Alexandre Magne que va imaginar l'escultor grec Lisip.

El punt de partida del retrat romà són les imatges “realistes” dels vells pensadors de faccions greus i el retrat monàrquic, que es desenvolupant llargament en les corts hel·lenístiques. En l'època republicana tots dos conceptes es juxtaposen en una mateixa obra: el rostre es representa seguint la tradició realista, mentres el cos segueix pautes del nu heroic. Aquesta combinació es mantindrà com una constant pròpia del retrat romà que es consolidarà a l'època imperial.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Rostres de Roma.-Museu d'Arqueologia de Barcelona



Portada del follet que donen per veure l'exposició.

Avui vull parlar d'una exposició del Museu d'Arqueologia de Catalunya que vaig veure al mes de setembre, es deia Rostres de Roma: retrats romans del Museo Arqueològico Nacional.

A mi particularment l'art romà i sobretot els retrats esculpits m'agraden molt perquè no son retrats perfectes, be a aquesta exposició n'hi havia algun però és perquè eren homes i dones de la noblesa i emperadors i alts funcionaris, però si eren vells el retrat era d'un vell no l'intentaven rejovenir.

El que llegireu està tret del follet que donaven a l'entrada.

ROSTRES DE ROMA : RETRATS ROMANS DEL MUSEO ARQUEOLÒGICO NACIONAL
El retrat era un element essencial de la cultura romana i una de les seves grans contribucions artístiques. Era l'imatge del poder, de la dels que regien el destí del Imperi. Però també mostrava la dimensió humana dels seus habitants, el ciutadà. L'us del retrat es va estendre per totes les provincies de l'Imperi i va representar totes les classes socials, des del patrici fins al llibert, des de el senador al magistrat d'una petita ciutat provincial. Homes, dones i infants eren esculpits seguint els dictats de les modes establertes a la capital de l'Imperi per la cort imperial per a perpetuar la seva memòria i construir la romanitat, la pertinença a la cultura de Roma.

L'exposició Rostres de Roma, produïda per el Museo Arqueológico Nacional amb peces procedents del seu fons i organitzada per Caja Mediterráneo, oferir l'oportunitat única de contemplar de manera unitària exemples de retrats, bustos, caps i sarcòfags que ens desvelen alguns secrets de la societat romana, obres que cronològicament van des de el segle I avans de Crist fins a mitjan del segle III de la nostra era. Aquesta col·lecció està formada per un conjunt excepcional de 15 retrats imperials, representans de les dinasties més importants que van dirigir l'Imperi Romà: la dinastia Julia – Claudia, la dels Flavis, els Antonis i els Severs. En aquest conjunt destaquem les extraordinaries sedents de l'emperatriu Livia i el seu fill, l'emperador Tiberi, a les cuals s'afageix un conjunt de 15 retrats privats, entre els cuals s'inclouen peces relacionades amb l'ambit funerari, com ara sarcòfecs i esteles.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Palladio.-CaixaForum.-Imatges



Paolo Caliari, Il Veronese, Susanna i els vells (detall), c. 1580, oli sobre tela Copyright Museo Nacional del Prado, Madrid.
Ja s'ha acabat tots els comentaris de l'exposició de Palladio a la CaixaForum.
Els comentaris els he copiat del fulletó que donen a l'exposició i les fotos las he tret de la web de CaixaForum i de Google imatges.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Palladio.-CaixaForum.-Imatges


Giovanni Antonio Canal, Canaletto, Sant Giorgio Maggiore des del Bacino di Sant Marco (detall), c. 1740 oli sobre tela Copyrigh Manchester Art Gallery.
Si us hi fixeu ve i mireu la foto anterior aquesta és l'esglesia de la foto, però en el quadre del pintor de Venecia com a ciutat o sigui Canaletto.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Palladio.-CaixaForum.-Imatges


Església del Redentore, Venecia (1577).
Aquesta és l'eglésia que es veu al Gran Canal devant de la Plaça de Sant Marc.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Palladio.-CaixaForum.-Imatges


Maqueta de la Vil.la Almerico Capra, anomenada "la Rotonda", Vicenza (1566).

diumenge, 20 de setembre del 2009

Palladio.-CaixaForum.-Imatges



Aquest és el planol i un detall del planol de l'església del Redentore, Venecia.
(1577)

Palladio.-CaixaForum.-Imatges

Aquesta és el planol i un detall del planol de l'església del Redentore, Venència.
(1577).

divendres, 18 de setembre del 2009

Palladio.-CaixaForum.-Imatges


Després del fracàs del altre dia m'he adonat que tindre que enviar una imatge a cada pàgina.

Palladio, Projecte per a la Vil·la Pisani, c.1542 Riba library, Drawing and Archives Collection. Londres,

dimarts, 15 de setembre del 2009

Palladio.-CaixaForum.-Imatges








Avui puc penjar més fotos de l'exposició de Palladio a la CaixaForum veurem com queden i a veure si les puc penjar totes.

Palladio, Loggia del Capitaniato, Vicenza. Foto Pino Guidolotti (detall 2 fotos)

Maqueta de la Basilica, Vicenza (1546 - 1549).

Maquetes a escala:1:33, fusta de til·ler i faig amb detalls de bescuit de porcelana. Centro Internazionale di Studi d'Architettura Andrea Palladio, Vicenza.

Com ja us vaig comentar les maquetes son precioses.

Maqueta del Pallazzo Chiericatti, Vicenza (1550-1557).

Leandro da Ponte, anomenat Bassano, La Torre de Babel (detall), c.1590, oli sobre tela. The National Gallery, Londres.

Aquest cuadro hi és perque Palladio va començar sent picapedrer.

Palladio, I Quattro Libri dell'Architettura, Venècia, 1570. CISAAP Biblioteca, Vicenza.

Villa Barbaro, Masser (1554).

Palladio, Projecte per a la Villa

dissabte, 12 de setembre del 2009

Palladio.-CaixaForum.-Imatges


Com us habia promes aqui van les imatges que pugui enviar avui serà segurament només una com a prova.

Aquesta és la portada del folletó de l'exposició.

dijous, 10 de setembre del 2009

Exposició Palladio .- CaixaForum

A través de 180 obres – dibuixos, maquetes a gran escala (son meravelloses), projeccions, teles i llibres -, l'exposició recorre l'evolució de Palladio a través dels seus grans projectes, des de els seus temps de pedrer a Pádua fins que es va convertir en un intel·lectual i en el arquitecte preferit del ric patriciat de Vicenza i Venècia, de les institucions eclesiàstiques al estat venecià. La mostra també fa palès el compromís de Palladio amb el humanisme, una filosofia que és nodria del seu respecte per l'antiguitat romana, però que alhora el va incitar a forjar un nou llenguatge arquitectònic d'acord amb el seu temps, amb el que cercava solucions enginyoses i racionals per obtenir un perfecte maridatge entre bellesa i funció.

Finalment, aquesta mostra explora influència que han exercit les successives generacions d'arquitectes europeus, fins als nostres dies, els projectes i els edificis de Palladio, com també el seu celebre tractat, I Quattro Libri dell'Architettura, que ha valgut la consideració d' “arquitecte dels arquitectes”.

En format audiovisual, catorze arquitectes contemporanis, entre els cuals Arata Isozaki (Palau Sant Jordi, remodelació de la mateixa CaixaForum a la Casa Casarramona de Lluis Domenech i Montaner), Zaha Hadid, David Chipperfield o els espanyols Juan Navarro Baldeweg i Antonio Jimenez Torrecillas, aporten les seves reflexions personals sobre aquest gran arquitecte renaixentista i la seva vigència a l'actualitat.

© CaixaForum

Ja hi posaré fotos de les del catàleg i s'hi en trobo a la xarxa les enviaré amb una nova entrega.

diumenge, 6 de setembre del 2009

Exposiciò Palladio.-CaixaForum

Diumenge passat vaig anar a veure l'exposició de Palladio a la CaixaForum és magnifica i hi han moltes maquetes precioses ara vaig a comentar les coses que posa el folletin que hem van donar.


"Estic segur que em deuen considerar molt afortunat ... per haver trobat cavallers de ment tan noble i generosa i criteri tan excel·lent que han atès als meus raonaments i han abandonat aquell antiquat mode de construir sense gens ni mica de gràcia i bellesa" Andrea Palladio.


Palladio va viure fa cinc segles i està relacionat amb edificis tan excepcionals com la Básilica de Vicenza, la Vil·la Rodona,a las afores de la ciutat, les grans esglesias venecianes com San Giogio Maggiore i del Redentore o les vil·les de Barbaro y Emo, en el Venet.


Es va educar lluny de Roma amb contacte amb Gianngiorgo Trissino, Velerio Belli i Guillio Romano van vincular a Palladio amb el mon de Bramante y Rafael.


Probablement també va conèixer a Sangallo i Miquel Angel, els seus coetanis més grans. Palladio es va prendre molt en serio la professió d'arquitecte que la considerava molt rellevant.Va reunir teoria i pràctica en publicacions i edificis com cap altre arquitecte del Renaixement. Va democratitzar l'arquitectura en fer més belles les edificacions domèstiques considerant que granges, grangers i ponts eren obres tan valuoses com les esglésies, palaus i que qualsevol edifici podia ser bell sense la necessitat de utilitzar materials nobles o costosos. El seu profund coneixement de l'arquitectura del mon clàssic li va permetre elaborar un harmoniós sistema de plans i alçats en edificis que sorprenen i intrigant per la seva inventiva