Rostres de Roma.-Museu d'Arqueologia de Barcelona

Història Augusta, recull de retrats d'emperadors i membres de diferents famílies imperials, mostra la funció del retrat dins de la política i la societat romana i també l'us que se'n va fer en els diferents períodes de l'Imperi.

És en època d'August quan es fixa el concepte de retrat oficial. Si a l'època republicana la multiplicitat de rostres que compartien l'esfera pública representava l'oscil·lació dels bàndols que conquerien el poder, el començament del mandat d'August l'any 23 avans de Crist marca la identificació unívoca del prínceps amb l'estat. Aquest canvi conceptual es refereix a un canvi estilístic. August crea un nou model de retrat oficial que perpetuarà fins a Neró, un model classicista que l'emperador considerava adequat per a transmetre un missatge de equilibri i harmonia que pretenia comunicar a la societat romana.

La identificació del prínceps amb el centre de poder de l'Imperi va donar motiu a una gran demanda de retrats seus, tant a Itàlia com a les provicies, que va tenir com a conseqüencia la primera indústria de imatge política de la historia. La recepció de la nova concepció del retrat, i del que la imatge simbolitzava, es va sustentar en la ràpida difusió del culte imperial.

Rostres de Roma.-Museu d'Arqueologia de Barcelona

Sarcofac amb retrat infantil. Marbre. Segon terç del segle III.

La exposició està estructurada en tres grans capítols:

Monarques i filòsofs, marca el punt de partida del genere en el món grec i influencia que va tenir en el retrat romà desprès de la creació del principat. En la Grècia del segle V abans de Crist té lloc un fet artístic i sociològic d'una importància trascendental: surgeix per primera vegada un retrat fisonòmic. Encara que es concep sotra estructures idealistes, s'hi apliquen algunes peculiaritats personals del personatge representat i es fan els primers intents de conferir una mínima expresivitat als rostres. La Grècia del segle IV abans de Crist combinarà, en un equilibri perfecte, expresivitat i realisme, realisme mesurat i gust pel retrat “de reconstrucció” destinat a immortalitzar autors tràgics, poetes i filosofs. La novetat conceptual més important d'aquesta època serà la creació del retrat oficial monàrquic, magnificament il·lustrat per les efínges d'Alexandre Magne que va imaginar l'escultor grec Lisip.

El punt de partida del retrat romà són les imatges “realistes” dels vells pensadors de faccions greus i el retrat monàrquic, que es desenvolupant llargament en les corts hel·lenístiques. En l'època republicana tots dos conceptes es juxtaposen en una mateixa obra: el rostre es representa seguint la tradició realista, mentres el cos segueix pautes del nu heroic. Aquesta combinació es mantindrà com una constant pròpia del retrat romà que es consolidarà a l'època imperial.

Rostres de Roma.-Museu d'Arqueologia de Barcelona

Portada del follet que donen per veure l'exposició.

Avui vull parlar d'una exposició del Museu d'Arqueologia de Catalunya que vaig veure al mes de setembre, es deia Rostres de Roma: retrats romans del Museo Arqueològico Nacional.

A mi particularment l'art romà i sobretot els retrats esculpits m'agraden molt perquè no son retrats perfectes, be a aquesta exposició n'hi havia algun però és perquè eren homes i dones de la noblesa i emperadors i alts funcionaris, però si eren vells el retrat era d'un vell no l'intentaven rejovenir.

El que llegireu està tret del follet que donaven a l'entrada.

ROSTRES DE ROMA : RETRATS ROMANS DEL MUSEO ARQUEOLÒGICO NACIONAL

El retrat era un element essencial de la cultura romana i una de les seves grans contribucions artístiques. Era l'imatge del poder, de la dels que regien el destí del Imperi. Però també mostrava la dimensió humana dels seus habitants, el ciutadà. L'us del retrat es va estendre per totes les provincies de l'Imperi i va representar totes les classes socials, des del patrici fins al llibert, des de el senador al magistrat d'una petita ciutat provincial. Homes, dones i infants eren esculpits seguint els dictats de les modes establertes a la capital de l'Imperi per la cort imperial per a perpetuar la seva memòria i construir la romanitat, la pertinença a la cultura de Roma.

L'exposició Rostres de Roma, produïda per el Museo Arqueológico Nacional amb peces procedents del seu fons i organitzada per Caja Mediterráneo, oferir l'oportunitat única de contemplar de manera unitària exemples de retrats, bustos, caps i sarcòfags que ens desvelen alguns secrets de la societat romana, obres que cronològicament van des de el segle I avans de Crist fins a mitjan del segle III de la nostra era. Aquesta col·lecció està formada per un conjunt excepcional de 15 retrats imperials, representans de les dinasties més importants que van dirigir l'Imperi Romà: la dinastia Julia – Claudia, la dels Flavis, els Antonis i els Severs. En aquest conjunt destaquem les extraordinaries sedents de l'emperatriu Livia i el seu fill, l'emperador Tiberi, a les cuals s'afageix un conjunt de 15 retrats privats, entre els cuals s'inclouen peces relacionades amb l'ambit funerari, com ara sarcòfecs i esteles.

Palladio.-CaixaForum.-Imatges

Paolo Caliari, Il Veronese, Susanna i els vells (detall), c. 1580, oli sobre tela Copyright Museo Nacional del Prado, Madrid.

Ja s'ha acabat tots els comentaris de l'exposició de Palladio a la CaixaForum.

Els comentaris els he copiat del fulletó que donen a l'exposició i les fotos las he tret de la web de CaixaForum i de Google imatges.

Palladio.-CaixaForum.-Imatges

Giovanni Antonio Canal, Canaletto, Sant Giorgio Maggiore des del Bacino di Sant Marco (detall), c. 1740 oli sobre tela Copyrigh Manchester Art Gallery.

Si us hi fixeu ve i mireu la foto anterior aquesta és l'esglesia de la foto, però en el quadre del pintor de Venecia com a ciutat o sigui Canaletto.