Sarcofac amb retrat infantil. Marbre. Segon terç del segle III.
La exposició està estructurada en tres grans capítols:
Monarques i filòsofs, marca el punt de partida del genere en el món grec i influencia que va tenir en el retrat romà desprès de la creació del principat. En la Grècia del segle V abans de Crist té lloc un fet artístic i sociològic d'una importància trascendental: surgeix per primera vegada un retrat fisonòmic. Encara que es concep sotra estructures idealistes, s'hi apliquen algunes peculiaritats personals del personatge representat i es fan els primers intents de conferir una mínima expresivitat als rostres. La Grècia del segle IV abans de Crist combinarà, en un equilibri perfecte, expresivitat i realisme, realisme mesurat i gust pel retrat “de reconstrucció” destinat a immortalitzar autors tràgics, poetes i filosofs. La novetat conceptual més important d'aquesta època serà la creació del retrat oficial monàrquic, magnificament il·lustrat per les efínges d'Alexandre Magne que va imaginar l'escultor grec Lisip.
El punt de partida del retrat romà són les imatges “realistes” dels vells pensadors de faccions greus i el retrat monàrquic, que es desenvolupant llargament en les corts hel·lenístiques. En l'època republicana tots dos conceptes es juxtaposen en una mateixa obra: el rostre es representa seguint la tradició realista, mentres el cos segueix pautes del nu heroic. Aquesta combinació es mantindrà com una constant pròpia del retrat romà que es consolidarà a l'època imperial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada