felicitació de Nadal

ÍTACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.

Els Lestrígons i els Ciclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Ciclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!

Entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar als mercats fenicis
i compra-hi les bones coses que s'hi exhibeixen
corals i nacres, marbres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-ho.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com t'has fet amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre que volen dir les Ítaques.

Kontantinos Kavafis
(traducció de Carles Riba)

Bon Nadal i un venturós any 2.010.

Irene

P.D. Jo cada any per Nadal als meus amics els hi envio una poesia aquest any penso que Ítaca és necesaria.

He posat la traducció de Carles Riba perquè penso que és bonisima perquè ningú com un poeta per traduir poesia i Carles Riba era un gran poeta.

August a Tarraco

Fins aquí hi ha l'escrit del folleto de l'exposició de “Els rostres de Roma: Retrats romans del Museo Arqueológico Nacional”, i les fotos han sortir del folleto i de imatges de Google.

Però tenía una foto encara que és molt dolenta però que penso que es com una excusa per parlar de August, encara que jo sempre havia pensat que era Juli Cesar, i la ciutat de Tarraco, com sabeu nom llatí de la capital de la Tarraconense o sigui de Tarragona.

Cesar August a Tarraco

Al any 27 abans de Crist, l'emperador August va venir a Espanya per vigilar les campanyes a Cantabria. Però degut a la seva salut dèbil va preferir quedar-se a Tarraco. Tot sembla indicar, que August va fer construir un altar a la ciutat, y una anècdota del retòric Quintillà menciona que els habitants de Tarraco van avisar a August de que una palmera havia crescut al altar, i ell va respondre que no es devia fer servir molt sovint.

Poc després va convertir la vella via Herculea en la Via Augusta. Una fita, trobada a la plaça de braus, menciona aquesta carretera entre els 12 i el 6 abans de Crist, que portava de Barcino per el nord est i a Dertosa, Saguntum i (Valentia) per el sur.

Durant la presencia d'August les províncies espanyoles van ser organitzades de nou. La Hispània Ulterior va ser repartida en les noves províncies de Baetica i Lusitania. Tarraco se feia la capital de la Hispània Citerior, també coneguda com Hispània Tarraconense.

La ciutat va floreixi amb August. L'escriptor Pompili Mela la descriu al segle I de la següent forma: “Tarraco es el port més ric d'aquesta costa” (Tarraco urbs est en his oris maritimarum opulentissima). Tarraco va tenir sota August i Tiberi moneda propia amb representacions del cult imperial i la inscripció CVT, CVTT o CVTTAR.

Després de la mort d'August al any 14, el emperador va ser deïficat oficialment i al any 15 es va edificar un temple que el beneïa, probablement al barri oriental o a les rodalies del foro de la colonia, com menciona Tacit als seus annales.

Fins aquí el que vaig trobar a Wikipendia però si aneu a Tarragona visiteu el Museu Arqueològic on hi ha un video que t'explica de una manera molt amena i molt poètica aquesta estada de August a la seva estimada Tarraco encordant-se d'ella amb nostalgia des de Roma. A demés si voleu tenir una idea de com era Tarraco a la época romana allí hi han estatues precioses, per el meu propòsit totes sense cap, i com l'excusa era els rostres de Roma no en vaig poder posar cap, objectes quotidians com jocs de nens i nenes, una ancora i els mosaics molt molt bonics i dels que he vist més macos a Catalunya, sobretot un que hi ha un mar amb peixos.

Ve ja he acabat el rollo sobre Ausgut a Tarraco.