Fins aquí hi ha l'escrit del folleto de l'exposició de “Els rostres de Roma: Retrats romans del Museo Arqueológico Nacional”, i les fotos han sortir del folleto i de imatges de Google.
Però tenía una foto encara que és molt dolenta però que penso que es com una excusa per parlar de August, encara que jo sempre havia pensat que era Juli Cesar, i la ciutat de Tarraco, com sabeu nom llatí de la capital de la Tarraconense o sigui de Tarragona.
Cesar August a Tarraco
Al any 27 abans de Crist, l'emperador August va venir a Espanya per vigilar les campanyes a Cantabria. Però degut a la seva salut dèbil va preferir quedar-se a Tarraco. Tot sembla indicar, que August va fer construir un altar a la ciutat, y una anècdota del retòric Quintillà menciona que els habitants de Tarraco van avisar a August de que una palmera havia crescut al altar, i ell va respondre que no es devia fer servir molt sovint.
Poc després va convertir la vella via Herculea en la Via Augusta. Una fita, trobada a la plaça de braus, menciona aquesta carretera entre els 12 i el 6 abans de Crist, que portava de Barcino per el nord est i a Dertosa, Saguntum i (Valentia) per el sur.
Durant la presencia d'August les províncies espanyoles van ser organitzades de nou. La Hispània Ulterior va ser repartida en les noves províncies de Baetica i Lusitania. Tarraco se feia la capital de la Hispània Citerior, també coneguda com Hispània Tarraconense.
La ciutat va floreixi amb August. L'escriptor Pompili Mela la descriu al segle I de la següent forma: “Tarraco es el port més ric d'aquesta costa” (Tarraco urbs est en his oris maritimarum opulentissima). Tarraco va tenir sota August i Tiberi moneda propia amb representacions del cult imperial i la inscripció CVT, CVTT o CVTTAR.
Després de la mort d'August al any 14, el emperador va ser deïficat oficialment i al any 15 es va edificar un temple que el beneïa, probablement al barri oriental o a les rodalies del foro de la colonia, com menciona Tacit als seus annales.
Ve ja he acabat el rollo sobre Ausgut a Tarraco.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada