dimecres, 17 de març del 2010

Venus de Badalona

La Venus de Badalona:

Petita escultura de marbre de 28'5 cm d'altura que simbolitza les qualitats antigament atribuïdes a la Deessa Venus.

Escultura de marbre que representa Afrodita, deessa de la bellesa, de l'amor i de la fecunditat

Això ho he tret de la web: http://www.badalona.cat/aj-badalona/ca/ciutat/coneixer-badalona/historia/historia2.html

diumenge, 14 de març del 2010

Venus de Gavà



Venus de Gavà

Matèria i tècnica: ceràmica decorada amb relleus i incisions omplertes de pasta blanca.

Mides: 17 x 12 x 13 cm.

Cronologia aproximada 5.700 anys abans del present (neolític mitjà).

Procedència: mine número 16 de les Mines Prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat).

Descripció detallada: L'anomenada Venus de Gavà és una figura antropomorfa, trobada incompleta i trencada en diferents fragments a les excavacions arqueològiques efectuades al restableix del pou d'una de les mines que durant el neolític es van obrir per extraure variscita.

És de ceràmica de color negre i brunyida (brillant). Presenta motius en relleu i incisos omplerts d'una pasta de color blanc que reprodueixen els ulls en forma de sols, el nas estilitzat, els pits, les extremitats superiors amb els colzes doblegats i guarnides amb sèries de braçalets. Les mans, amb els dits estirats i junts, recolzen sobre un ventre prominent en el cual veiem un embaràs.

Entre els dos braços s'observa un enigmàtic motiu en forma de pinta a la part inferior i d'U o banyes de toro a la superior, que té l'aparença d'un collar. Sobre el ventre i per sota de la mà esquerra, una espiga o ramiforme invertit representa la vulva i, als costats, diverses línies poden correspondre al vestit.

L'estructura d'aquesta peça és simètrica respecte a un eix vertical que passa pel nas i les mans, i segueix un cànon estilístic desproporcionat, amb uns ulls i un nas que no guarden relació amb els braços.

És tracta d'una representació femenina, com indiquen els pits i el ventre prominent, així com la vulva representada pel ramiforme situat a sobre. La feminitat de la peça, la maternitat i el color negre – símbol de fertilitat -, evoquen un culte a la fecunditat i a la deessa mare, fecunditat que, atès el context miner de la troballa, potser no s'ha d'entendre només en sentit agrícola sinó també mineral.

En qualsevol cas, sobre la Vernús de Gavà podem reconèixer contraposats al menys dos elements contraris: la llum del sol i la foscor de color negre. En ells es pot veure reflectida la dualitat de la natura (dia – nit, vida – mort, cel – terra, o masculí – femení), ambivalència segons la cual cap fenomen constitueix una realitat completa i equilibrada sense una síntesis amb el seu contrari.

dissabte, 6 de març del 2010

Rostres de Roma.-Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona

Un dels meus rostres de Roma preferits està al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona a la plaça del Rei, i es aquest.

Cap d'Agripina la jove, marbre del segle I després de Crist trobat el 1962 a la plaça de Sant Miquel, darrera del Ajuntament de Barcelona.

dissabte, 27 de febrer del 2010

Retorn del dèu Esculapi a Empúries




Una trentena d'actes van commemorar durant el 2008 el centenari de les excavacions d'Empúries

El dissabte 15 de març de 2008 s'inaugura oficialment el centenari amb el retorn de l'escultura de l'Esculapi a Empúries després de cent anys. S'han organitzat exposicions, activitats científiques i divulgatives, i actes lúdics.

El director general de Patrimoni Cultural, Josep M. Carreté, l'alcalde de l'Escala , Estanislau Puig, van presentar dijous 13 de mars en roda de premsa els actes de commemoració del centenari de les excavacions d'Empúries, que inclouen exposicions i activitats científiques, divulgatives i lúdiques. També van assistit a la roda de premsa el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Pere Izquierdo, el director de Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Girona, Miquel Sitjar, i el director del MAC a Empúries, Xavier Arquilué.

L'acte d'inauguració del centenari va tenir lloc el dissabte, 15 de març, i serà presidit pel Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Durant l'acte s'obri al públic la sala on s'exposarà l'escultura restaurada d'Asclepi, déu grec de la medicina, trobada al 1909 a les excavacions i que torna a Empúries després de gairebé cent anys en altres ubicacions. Finalment, i seguint els costums dels clàssics, l'acte clourà amb una reinterpretació contemporània de les cerimònies de processó, purificació i consagració que es realitzaven a l'antiga Grècia per donar la benvinguda a l'estàtua d'un déu. Aquesta performance ha estat creada per el director escènic Iban Beltran.

Josep M. Carreté ha explicat avui que “el retorn d'Esculapi a Empúries és un acte emblemàtic que iniciarà la celebració del centenari, en què la programació d'activitats donarà una visió molt transversal de l'historia d'un territori en relació amb tota la Mediterrània i amb l'origen de la nostra cultura”. Així mateix, el director general de Patrimoni Cultural ha afegit que l'aprofitat el centenari per realitzar una intervenció de 6 milions d'euros per millorar les infraestructures del Museu d'Empúries, que cada any rep més de 220.000 visitants.

A partir del 15 de març i fins a mitjans del 2009, la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Empúries i la població de l'Escala acolliran prop de una quinzena d'activitats per commemorar el centenari de les excavacions. Pel que fa a les activitats divulgatives , destaca la celebració de tres conferencies sobre el retorn, la restauració i “l'exili” de l'estàtua d'Esculapi. També s'obriran al públic tres exposicions: Cent anys d'excavacions arqueològiques a Empúries,l'Escala i L'inici de les excavacions a Empúries i Puig i Cadafalch, arqueòleg.

Les activitats lúdiques inclouen la celebració de la VI Marató d'Empúries, així com la representació de teatral de l'obra Antigona, de Sófocles, a càrrec de la Companyia La Perla 29 dirigida per Oriol Broggi i l'espectacle de dansa creat per la Companyia Mal Pelo per a la celebració del centenari. D'altra banda, el centenari també acollirà el PORTalBLAU, Festival de Músiques de la Mediterrània.

Quan a les activitats de caire científic, destaquem el Congrés Internacional de la Socièté Française de la Cèramique Antique, les IX Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, el curs Cent anys d'excavacions a Empúries. Estat de la qüestió, així com el 62e Curs d'Arqueologia d'Empúries i una taula rodona sobre la colonització grega a la Mediterrània.

El retorn de l'Esculapi d'Empúries

La escultura restaurada d'Asclepi, el déu grec de la medicina, trobada a Empúries fa gairebé 100 anys tornarà a estar exposada al públic a Empúries el proper dissabte 15 de març. La nova imatge de l'estàtua ja s'ha pogut veure a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya, on ha rebut 6.285 visitants, així com al Museu de Badalona i al Museu de Mataró.

L'Esculapi d'Empúries està considerada la millor escultura clàssica trobada a la Mediterrània occidental. Els últims estudis li atribueixen una antiguitat de més de 2.200 anys. És va trobar a Empúries l'any 1909.

Durant els últims anys, l'Esculapi d'Empúries, ha estat sotmès a un projecte d'estudi i restauració. Aquest procès a servit perquè recuperés uns 85 fragments que s'havien trobat durant les excavacions. Un dels elements més destacats que li han estat restituïts han estat els braços.

El conjunt arquitectònic d'Empúries

El poblament d'Empúries, que es remunta fins a l'època de bronze final (segles IX abans de Crist), ja mantenia contactes comercials amb etruscos, fenicis i grecs durant el segle VII abans de Crist. Durant la primera part del segle IV abans de Crist, els comerciants grecs procedents de Focea van fundar sobre aquest poblat indígena un primer assentament, creant anys desprès un nou assentament (Neàpolis), les restes de la qual formen part de l'actual jaciment arqueològic. La colonia es va nomenar Emporion, que en grec significa mercat. La ciutat es desenvolupà gràcies a la activitat comercial que realitzaven els grecs amb els pobles indígenes de la Península.

L'any 218 abans de Crist, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exercit romà desembarcà al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar al pas per terra a les tropes cartagineses. S'inicià així el procés que portaria a la romanització de la península ibérica. El 195 abans de Crist, Marc Porci Cató instal·la un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat, la ciutat romana, creada a principis del segle I abans de Crist. En época de l'emperador August, les ciutats grega i romana es van unir físicament i jurídica sota el nom de Municipium Emporiae (darrer quart del segle I abans de Crist).

Mentre que Gerunda (Girona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats romanes de la Península adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del segle III després de Crist, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es va concentrar a Sant Martí d'Empúries. Aquesta ciutat fou seu episcopal durant tota l'Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven com a cementiri l'àrea nord de la Neàpolis, on es troben les restes d'una capella funerària.

Després de d'invasió àrab i la recuperació franca (segle VIII), Empúries, fou capital del comtat carolingi d'Empúries i posteriorment del comtat medieval d'Empúries fins al segle XI, moment en que el comte trasllada la capital a Castelló. A partir d'aquell moment, Empúries es convertir en un petit nucli de pescadors que al segle XVI funden la vila de l'Escala.

El 23 de març de 1908, la Junta de Museus de Barcelona, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, inicia les excavacions oficials d'Empúries. La recuperació d'Empúries també està molt lligada a la figura de Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona des de 1907 i impulsor i primer president de la Mancomunitat de Catalunya des de l'any 1914 fins a la seva morta el 1917. Prat de la Riba va recolzar des del primer moment la iniciativa de Puig i Cadafalch de comprar els terrenys i encetar les excavacions sistemàtiques.

Nota.- Aquest texte l'he tret de la web http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.cc396c23f1b1adc20985bdb1b0c0e1a0/?vgnextoid=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=c818baf0718a8110VgnVCM1000008d0c1e0aRCR, com heu vist és dels actes de comemoració del centenari de l'excavació d'Empúries i el retorn del déu Esculapi que havia estat molt de temps a Barcelona.





dissabte, 2 de gener del 2010




La Dama Flavia está actualment al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona, va ser trobada a Empuries i és un bust de dona de bronze.






El retrat roma: pentinats i adornaments

Els pentinats i adornaments a la dona

El pentinat republicà és extremadament simple: els cabells, separats en dues bandes siméticas , s'ajunten en un monyo pesat sobre la nuca, mentre que molt aviat apareixeran els complicat rinxols de la época flàvia, amb els que es barreja una cinta de purpura: la vitta .

De vegades els escultors que modelaven el retrat de dona creaven veritables perruques de marbre utilitzant un marbre especial, més tou i treballant-lo apart, per la cabellera, que després es sobreposarà al retrat i es canviava segons l'ocasió i la moda, igual que en una perruca.

El pentinat no canviava únicament d'acord amb la moda, sino també segons les faccions del rostre, doncs un rostre allargat volia els cabells dividits sobre el front que emmarcava delicadament les galtes, mentre que el pentinat més adequat per una cara rodona era “un nus lleuger sobre la clepsa (coronilla), i les orelles descobertes”: una mena de moño.

A Roma es donava molta importancia a la cabellera, doncs la calvicie, inclus entre els homes, es considerava un deshonor i fins a la época tardana les dames no coneixien o els hi estava vetat el us del barret. La lligadura (tocado) tenia suma importancia doncs revestia el paper d'element esencial que caracteritzava una persona i reflexava la seva situació i el gust a l'hora de presentar-se devant dels demés.

Després, a l'època imperial, es va produir la veritable invasió dels postissos (les perruques), utilitzades per gran quantitat de dones permeten una més gran varietat en les lligadures. A demés va tenir molta acceptació a Roma la moda de tenyir-se els cabells. Durant el primer període imperial, a les dames romanes els hi agradava tenyir-se'ls de vermell o posar-se postissos fets amb cabells amb color de cobre de les dones barbares; no faltaven les tintures negres i de color cendra mentre que estaven absolutament prohibits el groc i el blau perquè es reservaven a les cortesanes.

Els pentinats s'adornaven amb diademes, agulles de cap, peinetes de carey y d'os, cintes, inclus de vegades s'introduïen flascons petits de verí i perfums que anaven dissimulats entre els cabells i que es podien utilitzar amb un moment determinat. A l'època imperial avançada es va posar de moda una diadema adornada o barrejada amb perles.

Michele Beaulieu.- El vestido antiguo y medieval.- Barcelona: Oikos-tau, 1971.pp. 57-65.
VVAA.- El poder de Roma.- Madrid: Sarpe, 1985.pp.74