La Dama Flavia está actualment al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona, va ser trobada a Empuries i és un bust de dona de bronze.
La Dama Flavia
Aquest text l'extret de en el següent context http://www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/arte/arte/x-antigu/ret-ador.htm
Aquest text l'extret de en el següent context http://www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/arte/arte/x-antigu/ret-ador.htm
El retrat roma: pentinats i adornaments 
Els pentinats i adornaments a la dona
El pentinat republicà és extremadament simple: els cabells, separats en dues bandes siméticas , s'ajunten en un monyo pesat sobre la nuca, mentre que molt aviat apareixeran els complicat rinxols de la época flàvia, amb els que es barreja una cinta de purpura: la vitta .
De vegades els escultors que modelaven el retrat de dona creaven veritables perruques de marbre utilitzant un marbre especial, més tou i treballant-lo apart, per la cabellera, que després es sobreposarà al retrat i es canviava segons l'ocasió i la moda, igual que en una perruca.
El pentinat no canviava únicament d'acord amb la moda, sino també segons les faccions del rostre, doncs un rostre allargat volia els cabells dividits sobre el front que emmarcava delicadament les galtes, mentre que el pentinat més adequat per una cara rodona era “un nus lleuger sobre la clepsa (coronilla), i les orelles descobertes”: una mena de moño.
A Roma es donava molta importancia a la cabellera, doncs la calvicie, inclus entre els homes, es considerava un deshonor i fins a la época tardana les dames no coneixien o els hi estava vetat el us del barret. La lligadura (tocado) tenia suma importancia doncs revestia el paper d'element esencial que caracteritzava una persona i reflexava la seva situació i el gust a l'hora de presentar-se devant dels demés.
Després, a l'època imperial, es va produir la veritable invasió dels postissos (les perruques), utilitzades per gran quantitat de dones permeten una més gran varietat en les lligadures. A demés va tenir molta acceptació a Roma la moda de tenyir-se els cabells. Durant el primer període imperial, a les dames romanes els hi agradava tenyir-se'ls de vermell o posar-se postissos fets amb cabells amb color de cobre de les dones barbares; no faltaven les tintures negres i de color cendra mentre que estaven absolutament prohibits el groc i el blau perquè es reservaven a les cortesanes.
Els pentinats s'adornaven amb diademes, agulles de cap, peinetes de carey y d'os, cintes, inclus de vegades s'introduïen flascons petits de verí i perfums que anaven dissimulats entre els cabells i que es podien utilitzar amb un moment determinat. A l'època imperial avançada es va posar de moda una diadema adornada o barrejada amb perles.
Michele Beaulieu.- El vestido antiguo y medieval.- Barcelona: Oikos-tau, 1971.pp. 57-65.
VVAA.- El poder de Roma.- Madrid: Sarpe, 1985.pp.74
Els pentinats i adornaments a la dona
El pentinat republicà és extremadament simple: els cabells, separats en dues bandes siméticas , s'ajunten en un monyo pesat sobre la nuca, mentre que molt aviat apareixeran els complicat rinxols de la época flàvia, amb els que es barreja una cinta de purpura: la vitta .
De vegades els escultors que modelaven el retrat de dona creaven veritables perruques de marbre utilitzant un marbre especial, més tou i treballant-lo apart, per la cabellera, que després es sobreposarà al retrat i es canviava segons l'ocasió i la moda, igual que en una perruca.
El pentinat no canviava únicament d'acord amb la moda, sino també segons les faccions del rostre, doncs un rostre allargat volia els cabells dividits sobre el front que emmarcava delicadament les galtes, mentre que el pentinat més adequat per una cara rodona era “un nus lleuger sobre la clepsa (coronilla), i les orelles descobertes”: una mena de moño.
A Roma es donava molta importancia a la cabellera, doncs la calvicie, inclus entre els homes, es considerava un deshonor i fins a la época tardana les dames no coneixien o els hi estava vetat el us del barret. La lligadura (tocado) tenia suma importancia doncs revestia el paper d'element esencial que caracteritzava una persona i reflexava la seva situació i el gust a l'hora de presentar-se devant dels demés.
Després, a l'època imperial, es va produir la veritable invasió dels postissos (les perruques), utilitzades per gran quantitat de dones permeten una més gran varietat en les lligadures. A demés va tenir molta acceptació a Roma la moda de tenyir-se els cabells. Durant el primer període imperial, a les dames romanes els hi agradava tenyir-se'ls de vermell o posar-se postissos fets amb cabells amb color de cobre de les dones barbares; no faltaven les tintures negres i de color cendra mentre que estaven absolutament prohibits el groc i el blau perquè es reservaven a les cortesanes.
Els pentinats s'adornaven amb diademes, agulles de cap, peinetes de carey y d'os, cintes, inclus de vegades s'introduïen flascons petits de verí i perfums que anaven dissimulats entre els cabells i que es podien utilitzar amb un moment determinat. A l'època imperial avançada es va posar de moda una diadema adornada o barrejada amb perles.
Michele Beaulieu.- El vestido antiguo y medieval.- Barcelona: Oikos-tau, 1971.pp. 57-65.
VVAA.- El poder de Roma.- Madrid: Sarpe, 1985.pp.74
