Venus de Gavà

Venus de Gavà

Matèria i tècnica: ceràmica decorada amb relleus i incisions omplertes de pasta blanca.

Mides: 17 x 12 x 13 cm.

Cronologia aproximada 5.700 anys abans del present (neolític mitjà).

Procedència: mine número 16 de les Mines Prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat).

Descripció detallada: L'anomenada Venus de Gavà és una figura antropomorfa, trobada incompleta i trencada en diferents fragments a les excavacions arqueològiques efectuades al restableix del pou d'una de les mines que durant el neolític es van obrir per extraure variscita.

És de ceràmica de color negre i brunyida (brillant). Presenta motius en relleu i incisos omplerts d'una pasta de color blanc que reprodueixen els ulls en forma de sols, el nas estilitzat, els pits, les extremitats superiors amb els colzes doblegats i guarnides amb sèries de braçalets. Les mans, amb els dits estirats i junts, recolzen sobre un ventre prominent en el cual veiem un embaràs.

Entre els dos braços s'observa un enigmàtic motiu en forma de pinta a la part inferior i d'U o banyes de toro a la superior, que té l'aparença d'un collar. Sobre el ventre i per sota de la mà esquerra, una espiga o ramiforme invertit representa la vulva i, als costats, diverses línies poden correspondre al vestit.

L'estructura d'aquesta peça és simètrica respecte a un eix vertical que passa pel nas i les mans, i segueix un cànon estilístic desproporcionat, amb uns ulls i un nas que no guarden relació amb els braços.

És tracta d'una representació femenina, com indiquen els pits i el ventre prominent, així com la vulva representada pel ramiforme situat a sobre. La feminitat de la peça, la maternitat i el color negre – símbol de fertilitat -, evoquen un culte a la fecunditat i a la deessa mare, fecunditat que, atès el context miner de la troballa, potser no s'ha d'entendre només en sentit agrícola sinó també mineral.

En qualsevol cas, sobre la Vernús de Gavà podem reconèixer contraposats al menys dos elements contraris: la llum del sol i la foscor de color negre. En ells es pot veure reflectida la dualitat de la natura (dia – nit, vida – mort, cel – terra, o masculí – femení), ambivalència segons la cual cap fenomen constitueix una realitat completa i equilibrada sense una síntesis amb el seu contrari.