divendres, 16 de desembre del 2011

L'edat d'or de la pintura catalana


Buscant per poder donar una idea al meu bloc de l'exposició La Edat d'Or de la Pintura Catalana he trobat un article que no per petit és menys interessant al Temps del 4 d'octubre d'enguany.


El “Genet” de Josep Causachs, estrella de “L'edat d'or de la pintura catalana”


Josep Gausachs, juntament amb Canals, Nonell i Casas, són alguns dels grans noms de l'exposició “L'edat d'or de la pintura catalana”. S'hi recullen una vintena de les obres més representatives de l'època. L'oli de Gausachs, Genet, data de 1993 i té importància no solament per la qualitat esmaltada de l'obra, sinó per la vinculació amb el pastisser, Pere Llibre, del carrer Ferran, un dels grans personatges de la Barcelona finisecular. És el retrat d'un genet de perfil, vestit amb elegància, que s'allunya de la temàtica militar tan repetida per l'autor.


L'edat d'or de la pintura catalana 1885 – 1930 “ Artur Ramon Art, fins al 8 de gener.


© El Temps.



diumenge, 11 de desembre del 2011

Juan Eduardo Cirlot. L'habitació imginària


Joan Eduard Cirlot i Laporta

Barcelona, 1916 – Barcelona, 1973


Poeta en llegua castellana, crític d'art i compositor.


El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme participà de velles cultures i rius màgics. La seva critica artística fou decisiva: Introducción al surrealismo (1953), Diccionario de símbolos (1958), Informalismo (1960), dos assaigs sobre Antoni Tapies , Pintura catalana contemporània (1961),... Fou membre del grup Dau al Set. La seva producció poètica es recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta (1945), Lilith (1949), Palacio de plata (on introduí per primera vegada la tècnica permutatoria, (1955), Inger Stevens (1970) i els poemes del cicle Bronwyyn (1967-71). Compongué Preludi per a cinc instruments (1948), Suite atonal. Himne, per a piano, i Concertino per a quartet de corda, i escriví numerosos articles sobre música i un llibre sobre Strawinski (1949). Formà part del Cercle Manuel de Falla.


© enciclopèdia .cat Gran Enciclopèdia Catalana.


dissabte, 3 de desembre del 2011

Els ballets russos de Diaghilev 1909-1929: quan l'art balla amb la música


Aquesta imatge va adjunta al anterior però no sé que em va passar que no ho vaig saber guardar.

divendres, 2 de desembre del 2011

Els ballets russos de Diaghilev 1909-1929: quan l'art balla amb la música






Diferens vestits creats per els ballets russos de Diaghiev.










La molinera, disseny de Picasso per El sombrero de tres picos 1920.
Cortesia de l'arxiu Manuel de Falla (Granada)-











Vestit pel Princep de l'oiseau d'or (Bluebird, pas a deux) dissenyat per Leon Bakst i ussat per Nyjinski, 1900. Copyrigh VSA images.













Cartell per Petruxca Gran Teatre del Liceu, 1917. Cortesias de MAE. Museu de les Arts Esceniques (Barcelona).














Sergei Lfar i Alexandra Danilova a Apollon musagéte (1928) mostrant la primera versió dels vestits dissenyats per Coco Chanel. Fotografia de Sasha. Copyrigh V&A Images.














dimecres, 23 de novembre del 2011

Els ballets russos de Diaghilev 1909-1929: quan l'art balla amb la música

ELS BALLETS RUSSOS A ESPANYA


Els ballets russos es va refugiar a Espanya entre el 1914 i el 1918, els anys de la Primera Guerra Mundial, un període en que era impossible que fessin una gira per les ciutats i els teatres on havien triomfat en els primers anys. Desprès de passar sis mesos del 1915 a Suïssa, on es va reformar la companyia, i va fer una primera gira pels Estats Units, els Ballets Russos es van instal·lar a Espanya i els artistes russos i espanyols es van agrupar al voltant de Diaghilev i la seva energia creativa. Alfons XIII va donar suport a la companyia permetent que actuessin a Madrid i Barcelona i que fessin una gira pel país. També els va ajudar a tornar a Londres, a uns escenaris on van acollir grans èxits de 1918 i el 1919. Desprès de que se signes la pau, la companyia de Diaghilev va tornar diverses vegades a Espanya per actuar-hi. Durant la dècada de 1920, Barcelona es va convertir en el punt de partida idoni per iniciar les gires desprès de tancar temporades hivernals a Montecarlo. Els artistes espanyols van cobrar importància en aquesta àrea seguint el camí de Josep Maria Sert, el primer no rus que va dissenyar un ballet per a Diaghilev. Destaquen noms com Juan Gris, Joan Miró, Pere Pruna i, sobretot, Pablo Picasso. Tots ells van dissenyar decorats i vestuari, i a més, va il·lustrar la companyia i van participar en programes especials que produïen els Ballets Russos.


Compositors (el més destacat va ser Manuel de Falla), directors d'orquestra i ballarins espanyols es van sumar a la companyia de Diaghilev i, el 1921, per recomanació del empresari britànic C.B.Cochran, una companyia de ballarins espanyols va presentar Cuadro Flamenco a Paris i Londres.


Malgrat que molts dels ballets que es representaven a Espanya finalment no es van materialitzar, Les Menines, inspirat en la genial pintura de Velàzquez, es va estrenar a Sant Sebastià el 1916. A Londres, el 1919 s'hi va estrenar El sombrero de tres picos, de Léonide Massine, que combinava elements que acabava d'aprendre de la dansa espanyola amb el ballet. Els decorats de Picasso, de la seva banda, evocaven l'Espanya de la imaginació. Amb aquests ingredients, va aconseguir captivar la fantasia del públic de tot Europa.


© CaixaForum

dissabte, 19 de novembre del 2011

Concòrida i patrimoni:Tresors de la farmàcia catalana

LA CONCÒRDIA


Més enllà del valor històric i patrimonial del llibre de la Concòrdia i té el valor documental i artístic del patrimoni material farmacèutic, amb aquesta exposició és vol fer palès que la concòrdia ha estat i és un valor clau i indispensable en les relacions personal, científiques, socials i culturals.


El mot concòrdia simbolitza la necessitat que tenim els diversos grups humans d'aprendre els uns dels altres i de cooperar entre nosaltres. Un concepte decisiu per el progrés de d'humanitat.


© Universitat de Barcelona



dimecres, 16 de novembre del 2011

Concòrida i patrimoni:Tresors de la farmàcia catalanao


Imatge 1.- Llibre de la Concòrdia dels apotecaris de Barcelona foli 1r. Barcelona. 1511.
Museu de la farmàcia catalana

Imatge 2.- Sant Cosme i Sant Damià, gravat contingut en el foli fv. del llibre de la Concòrdia dels apotecaris de Barcelona, Barcelona 1511.

Imatge 3,. Imatge de l'escultura de Santa Magdalena. Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. (Jordi V. Pou).

Imatge 4.- Morter de broze del segles XII,originari del Castell de Monzón de Campos (Palència). Biblioteca Museu Victor Balaguer.

Imatge 5- Albearel o pot de ceràmica farmacaèutic d'estil anomenat "de faixes i cintes", amb l'inscripció "Eucaliptus", segle XVIII.
Museu de la Farmácia Catalana. Facultat de Farmàcia de l'Universitat de Barcelona.

Imatge 6.- Retrat fotogràfic del Doctor Andreu, un dels pioners més destacats de la farmàcia catalana moderna.
Museu de la Farmàcia Catalana. Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

Imatge 7.- Capsa metàl·lica de medicament laxant Laxen Busto dels Laboratoris del Dr. Busto, 1919.
Museu de la Farmàcia Catalana, Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

Imatge 8 .- Cartell publicitari de la zarzaparrilla del Dr. Ayer, finals del segle XIX
Museu de la Farmàcia Catalana. Facultat de Farmàcia de la Univesitat de Barcelona.