El vidre a l'antiguitat
És pot considerar el vidre com un dels primers productes de síntesi elaborats per l'home, a partir d'una complexa barreja de diversos components sotmesa a altes temperatures. Tot i que el vidre ja existia d'antituvi en la naturalesa, en diverses formes, el seu origen s'hauria de buscar en els complexos processos de vitrificació de determinades ceràm
iques i l'evolució de la indústria de la faiança (Tipus de ceràmica envernissada i esmaltada). El seu descobriment de circumscriure a una serie de processos experimentals que culminarien quan es va poder aconseguir fer una massa líquida, quasi pastosa, la plasticitat de la qual, en calent, permetia treballar-la i donar-li les més diverses formes, però que en fred era dura i sovint fràgil.
El vidre a l'antiguitat s'articula en tres àmbits que corresponen a diferents moments de l'escola del vidre, des de mitjans del segon mil·lenni abans de Crist fins a la edat mitjana,: Tècniques pioneres i les manufactures abans del vidre bufat, La transformació d'un artesanat i la decadència dels models, i El renaixement de les tècniques i el món islàmic. Aquests àmbits il·lustren l'evolució de les diferents tècniques de la fabricació i decoració, així com el procés mitjançant del qual l'objecte de vidre va deixar de ser un producte restringit, elitista i poc comú per convertir-se en un element habitual de la vida quotidiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada