Salomó ben Adret de Barcelona 1235-1310
El triomf d'una ortodòxia
Els delegats de la comunitat de Roma encaminaren llurs passes per terra i per mar fins que arribaren a la ciutat gran i il·lustre, perfecta per la seva pura bellesa, metròpoli d'israelites, plena de coneixement de la Torà, de bones obres, de generositat, de distingits llinatges, de riquesa, de béns, la ciutat d'esplendor coronada, Barcelona, i anaren a casa del savi eminent i cap dels nostres prohoms, rabí Salomó Adret... Josep ben Issasc ben al-Fawal d'Osca, segle XIII.
Barcelona i Salomó ben Adret
La ciutat de Barcelona comptava, durant l'edat mitjana i fins l'assalt del call de 1391, que en va marcar la fi, amb la comunitat jueva més gran de tot Catalunya i de tota la Corona d'Aragó. D'entre els habitants del call barceloní, varen sorgir nombroses figures preeminents en àmbits com la teologia, la filosofia, la poesia i fins la càbala (conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, desenvolupades en el judaisme), però cap d'ells aconseguí l'anomenada de Salomó ben Adret de Barcelona (1235-1310).
Lider del judaisme català, amb una autoritat reconeguda com a mestre talmudista i com a juris consult, Salomó ben Adret, de la mort del qual s'acaba de complir el setè centenari, va tenir el títol de rabí de Barcelona i va servir a tres reis com a responsable d'afers jueus: Pere II, Alfons II i Jaume II.
Havia nascut en temps de Jaume I i era contemporani de Ramon Llull i Arnau de Vilanova. La monarquia catalano-aragonesa s'expandia llavors cap al sur i per la Mediterrània, i ben Adret tenia catorze anys quan Barcelona, que creixia en activitat i en habitants, va aconseguir del monarca l'autogovern, amb la formació del Consell de Cent: el seu model organitzatiu servia posteriorment de pauta per a les institucions pròpies dels jueus, que formaven una comunitat o aljama arrelada feia segles a Barcelona i ben connectada amb les aljames d'altres ciutats.
© Museu d'història de Barcelona.
Centre d'Interpretació del Call.
Barcelona Cultura
Les imatges són del Google imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada