dissabte, 18 de juny del 2011

Salomó ben Adret de Barcelona 1235.1310

El Talmud

El Talmud (mot en hebreu que significa “estudi” o “ensenyament”) és el gran compendi de les opinions i interpretacions – sovint contradictòries – dels rabins experts i famosos en qüestions de capteniment moral i religiós. Escrit en hebreu i en arameu, és un recull de jurisprudència, així com un contenidor de tradicions llegendàries, histories i anècdotes exemplaritzants que il·lustren la part teòrica i purament legal del compliment dels preceptes religiosos del judaisme. Té dos components: la Mishnà (o primer compendi de tradicions jurídiques el judaisme rabínic destinades a interpretar i complimentar la Torà) i la Guemrà (recull de discussions i opinions fruit del debat que tenien els rabins sobre la Mishnà).


El judaisme considera la Torà la “Llei escrita”, mentre que el Talmud és la “Llei oral” que l'expandeix, la complementa i l'explica, i que mai, per definició, no pot contradir-la. Hi ha dues compilacions; el Talmud de Babilònia o Bablí (mes extens i reconegut) i el Talmud de Jerusalem (parcial i obra només de consulta de les acadèmies medievals a partir del segle XIII). El Talmud també està considerat llibre sant del judaisme, i durant segles ha estat el factor més important de sistematització dels costums jueus i de coherència i unió del poble jueu arreu del món.


© Museu d'història de la Ciutat de Barcelona El Call. Centre d'Interpretació del Call. Ajuntament de Barcelona. Barcelona Cultura.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada