Teotihuacan ciutat dels déus

TEOTIHUACAN

CIUTAT DELS DÉUS

La ciutat de Teotihuacan, a quaranta cinc kilòmetres de Ciutat de Mèxic, és una de les meravelles arqueològiques del món, declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO al 1987. Els seus principals monuments – la piràmide del Sol i la piràmide de la Lluna, calçada dels Morts, el bellíssim palau del Jaguar de Xalia o el temple de Quetzacóalt – son referents de la cultura universal.

Durant quasi vuit-cents anys, Teotihuacan fou un centre cultural, polític i religiós d'una potent civilització. Una gran metropolí antiga, la ciutat més

gran construïda al continent americà a l'època prehispànica, que assolí el seu apogeu entre els segles II i VII després de Crist.

Teotihuacan significa en la llengua náhualti “el lloc dels déus o el lloc on es fan els déus”, nom vinculat a la llegenda del Cinquè Sol, del Códice Chimalpopoca, redactada al 1558 en náhuati per un autor que on desconeix el nom. Segons la llegenda, seria a Teotihuacan on van néixer els déus; d'aquí que la major part dels pobles de l'altiplà mexicà se sentissin descendents d'aquesta civilització.

Com era la vida a Teotihuacan? Com eren els homes que hi vivien? Com s'organitzaven socialment? Quines eren les seves creences? Quines van ser les causes de la seva decadència?

“Teotihuacan. Ciutat dels Déus” proposa algunes respostes a aquestes preguntes. A través d'un recorregut estructurat en sis àmbits, es tracten els temes com l'arquitectura i l'urbanisme; la política, la guerra i l'economia; les creences i rituals, i la vida als palaus i als carrers de la ciutat. La mostra acaba amb un últim apartat que examina les relacions amb les cultures del seu entorn.

Des de objectes de simple us comú, com estris de cuina, fins a fines joies elaborades amb pedres precioses, passant per treballs de fusta, ceràmica, osos i petxines marines, escultures i pintures murals, permeten descobrir la grandesa d'aquesta civilització meso-americana.

Tot i els seus múltiples interrogants que encara queden per resoldre, com la procedència dels seus fundadors, els motius de la seva desaparició, el significat de la piràmide del Sol o el seu sistema de govern, aquest segle d'investigacions arqueològiques han servit per mostrar la riquesa, magnificència i el poder de la civilització teotihuacana, la ciutat va arribar a ser la més gran de la seva època (darrere d'urbs com Constantinopola i Alexandria), amb una superfície de uns 20 kilòmetres quadrats i quasi 200 mil habitants, i la seva àrea d'influència abastà moltes parts de Mesoamerica.

©CaixaForum Barcelona Obra Social Fundació la Caixa

Imatges Google imatges.

Imatge 1 Cartell de l'exposició

Imatge 2 Piràmide de la Lluna zona arquològica de Teotihuacan.

Imatge 3 Vas que representa un personatge important txcaquixtia. Puebla 400 després de Crist Museo Amparo-

Imatge 4 Au fantàstica La Venta.Teotihaucan400 després de Crist Museo Nacional de Antropologia.

Imatge 5 Jaguar de Xalia Xalia Teotihaucan 400 després de Crist Museo Nacional de Antropologia.

Imatge 6 Disc solar amb el déu de la mort. Plaza del Sol. Teotihuacan 400 després de Crist. Museo Nacional de Antropologia.