QUÈ EM POSO?

Cada dia em d'afrontar en solitari la decisió, tan imprescindible com rutinària, sobre què posar-nos, com vestir-nos, quina selecció concreta de peces escollim davant el nostre més o menys extens guarda – roba. La complexitat que representa el fet de vestir – se és més gran del que podem percebre al primer cop d'ull, ja que comporta una reflexió profunda, tant emocional com intel·lectual, que ens ajuda a decidir com volem mostrar – nos envers els altres; és a dir, a construir no solament la nostra imatge pública sinó també la nostra identitat pròpia.

El fenomenal guarda – roba de Maria Brillas (Barcelona 1905 – 1992) ens ofereix l'oportunitat extraordinària d'explorar el paper del vestit en la construcció de d'identitat, com també la diversitat de factors que em de considerar a l'hora de crear la nostra imatge, o el caràcter autobiogràfic que el nostre guarda – roba adquireix al llarg de la vida. La diversitat de vestits d'aquesta exposició ens mostra la manera concreta com Maria Brillas va construir la seva imatge i identitat a través del seu guarda – roba, conciliant – hi no tant les seves preferències i gustos personals com les expectatives que la rodejaven a un context social, polític i cultural determinat.

Casada amb el important empresari gironí Joan Ensesa, Maria Brillas había d'afrontar una pressió social considerable per mostrar – se com l'amfitriona perfecta i digna representant de la seva respectada família. Tanmateix la seva forta personalitat i el seu profund sentit de l'estil van influir de manera determinant de com decidia vestir-se.

El fet que pràcticament la totalitat de seu guarda – roba estigues format per models dissenyats per Pedro Rodríguez confereix al modista català una rellevància destacada en la vida de Maria Brillas. Tots dos es van conèixer de joves, quan Pedro Rodríguez començava a destacar com a modista prometedor a la Barcelona dels anys 20. Ben aviat van començar una excel·lent relació que posteriorment els va portar a compartir alguns dels moments més durs de les seves vides, com els anys que tots dos, acompanyats per les seves famílies, van decidir establir-se a Sant Sebastià fugint de la Guerra Civil. Però més enllà de la forta amistat que els unia, Maria Brillas va trobar en Pedro Rodríguez un col·laborador fidel, i en les seves magnífiques creacions una eina perfecta per ensenyar-se ella mateixa.

Miren Arzallulz

Comissaria de l'exposició.