2.- Retrats de societat
La font d'encàrrecs principal per els pintors era el que s'anomenava retrat de societat. Aquest quadres, que formalment es fonamenten en el precedent dels “retrats d'estat” dels segles XVII i XVIII, tenien la finalitat de presentar la posició social de les persones retratades.
© Generalitat Valenciana
Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Obra Social “La Caixa”
1.- Autoretrats
L'autoretrat testimonia la importància de la consciencia subjectiva – arrel de l'artista modern – i la voluntat de reafirmar la pròpia imatge davant del món circumdant.
© Generalitat Valenciana
Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Obra Social “La Caixa”
Retrats de la Belle Époque
El període que transcorre entre la guerra francoprussiana i la Primera Guerra Mundial és caracteritza per un creixement econòmic sostingut i una agitació política significativa que va generar grans canvis socials. El retrat, amb una demanda comercial notable, és el gènere pictòric més representatiu de l'època. Il·lustra el nou individualisme d'home modern i interès per l'imatge que projecta en el seu entorn social. Des de el punt de vista de l'historia de l'art, és un gènere que permet explicar els canvis que tenen lloc tant en les convencions estilístiques com en les relacions entre l'artista i el públic o el mercat. Aquests canvis van donar lloc a la figura de l'artista modern.
A través de tres generacions de pintors, l'exposició aborda diferents aspectes del retrat per reflectir el pas d'un estat d'ànim inicial, triomfal i confiat, propi dels primers anys, a l'aguda inquietud critica dels retrats expressionistes dels últims anys, que tanquen el recorregut de la mostra.
© Generalitat Valenciana
Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Obra Social “La Caixa”
El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència per el coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.
L'història del Museu és la crònica de la ferma voluntat del artista de deixar la seva petjada a Barcelona. Aquesta voluntat es materialitza en Jaume Sabartés, amic intim de joventut i secretari personal del artista des de l'any 1935, que el 1960 va donar la seva col·lecció a la ciutat i va esdevenir el principal impulsor de la creació del Museu, el primer Museu Picasso del món i l'únic creat en vida del artista
En les col·leccions del museu s'hi troben profusament representats els períodes que marquen els moments àlgids de la relació de Picasso amb la ciutat: de manera exhaustiva fins a l'època blava i puntualment en altres moments com l'any 1917, amb motiu de la seva estada a Barcelona acompanyant Olga Khokholova i els ballets russos de Diaghilev. El museu Picasso també disposa d'una col·lecció excel·lent de l'obra gravada de l'artista. La secció de ceràmica compta amb 41 peces realitzades entre 1947 i 1965 que varen ser donades l'any 1982 per Jacqueline Roque.
© Ajuntament de Barcelona – Cultura
Museu Picasso
JA TENIM 600!. La represa sense democràcia. Barcelona, 1947 – 1973
Presentació
La dècada del 1950 va resultar decisiva per articular les bases de l'expansiva metròpoli dels seixanta i dels primers anys setanta. El potencial humà de la ciutat, amb mà d'obra qualificada i un arrelada tradició fabril, fou un factor clau en la recuperació industrial malgrat les traves de regim.
La implantació de la SEAT a Barcelona va tenir un impacte notable, no tan sols per el seu pes econòmic, laboral i sindical, sinó també per haver contribuït a estendre socialment el vehicle privat. Com a objecte de consum, el SEAT 600 va convertir-se en una icona del creixement sense democràcia i en expressió de les noves classes mitjanes, abans de convertir-se també en cotxe popular.
“Ja tenim 600!” és una de les exposicions flaix de Museu, destinades a presentar noves peces de la col·lecció en aquest cas el SEAT 600 D cedit per Josep Carles Vallejo Calderón, president del Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT que, en complir-se seixanta anys de la creació de la empresa, constitueix un excel·lent fil conductor per abordar al capacitat de represa de Barcelona sota el pes de la dictadura franquista.
© MUHBA Museu d'història de Barcelona
EL NAIXEMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Exposició produïda pel Museu d'Història de Catalunya i el Museu Comarcal de Cervera
A mitjans de la dècada de 1630 nasqué la Diputació del General de Catalunya, anomenada més tard Generalitat. Aquesta exposició pretenc mostrar les circumstancies – béliques, parlamentaries, fiscals i financeres – que concorrerem en el origen i els primers anys de vida d'aquesta institució capital a la història de Catalunya.
Introducció: Una Catalunya en crisi
Com a la resta de societats feudals del Occident europeu, Catalunya posa fi durant les primeres dècades del segle XIV a la llarga etapa de tres centúries de creixement i expansió. S'obria aleshores un període de crisi estructural, que la primera fase abraça el llarg regnat de Pere el Cerimoniós (1336 – 1387 ). Els estralls demogràfics, provocats per la fam i, sobre tot, per la pesta negra, constitueixen les senyals mes clares de la nova conjuntura però també ho son en increment de les comptesses bèl·liques entre els diferents reialmes o el augment de la conflictivitat social i política a tots el nivells. De totes maneres, crisis no vol dir solament desgràcies i calamitats, ni significa el total esborronament d'una societat, sinó que implica també canvis, remodelacions i noves iniciatives. D'aquesta forma, les societats feudals - Catalunya entre elles – experimentaren un conjunt de transformacions en els segles XIV i XV que van assentar les bases per a una renovada expansió durant l'època moderna.
© Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
TORRES – GARCÍA a les seves cruïlles
Joaquim Torres - Garcia (Montevideo, 1874 – 1949) és un dels noms més rellevants del art de la primera part del segle XX. De pare català, va viure prop de 30 anys a Catalunya. És va formar artísticament a Barcelona abans d'instal·lar – se a altres capitals com ara Nova York, Florència, París, Madrid o Montevideo.
Amb aquesta exposició el MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) vol contribuir a la difusió de la seva obra mitjançant una proposta intimista que despulla un dels secrets més ben guardats de qualsevol artista: el seu procés creatiu.
A través de més de 80 obres, sobretot dibuixos però també pintures i construccions en fusta - procedents en gran part de la Col·lecció Alejandra, Aurelio i Claudio Torres, néts de l'artista – es desgranen les diferents etapes de la seva trajectòria.
Modernisme, noucentisme, abstracció geomètrica ... cruïlles de camins que Torres – Garcia va recórrer sense descartar mai cap via, en una fusió de classi
cisme i l'avantguarda, que va desembocar
en el que ell mateix va batejar com a art constructiu.
© Museu Nacional d'art de Catalunya
DIA
Vestits lleugers
Els vestits de dia, confeccionats generalment en teixits lleugers i sovint estampats, van estar molt en voga des de mitjans dels anys 30 fins al final de la dècada dels 50. Constituïen el element bàsic del guarda – roba de tota mena de dones, que en feien us per dur a terme tasques que exigien comoditat i llibertat de moviments. Si fem cas de les fotografies que son al nostre abast, Maria Brillas utilitzava aquest tipus de peces per vestir-se en ocasions relaxades, lluny de la pressió social, generalment en família i per fer passejades al camp o excursions estiuenques. Aquesta mena de vestit constituïa una de les peces més versàtils durant les seves estades a S'Agaró.
© Disseny Hub Barcelona
Ajuntament de Barcelona
VESTIR – SE PER A L'OCASIÒ Endinsar – nos en el guarda – roba de Maria Brillas ens ofereix l'oportunitat d'admirar alguns excel·lents exemples de la millor costura del segle XX, i al mateix temps ens permet comprendre els criteris que ella considerava i negociava en el fet de vestir – se i mostrar – se davant dels altres. El moment històric concret que li va tocar viure, com també la seva posició social privilegiada i la manera de viure que s'en derivava, van condicionar en gran mesura les eleccions indumentàries de Maria Brillas i l'imatge que decidia projectar d'ella mateixa. Tanmateix, més enllà de les expectatives socials també influïa en les seves decisions altres factors, que resulten tan universals com contemporanis: el moment del dia, l'ocasió, l'estat d'ànim, els gustos, la moda imperant o la pròpia autopercepció.
La selecció del seu extens guarda – roba que mostrem aquí es divideix en quatre grans àmbits, que corresponen a les ocasions i moments diversos de la jornada: el dia, la nit, el còctel i la cerimònia. És tracta de quatre criteris recurrents al llarg de la vida de Maria Brillas, entorn els quals organitzava i gestionava el seu guarda – roba.
La totalitat dels models seleccionats son creacions del gran modista Pedro Rodríguez i constitueixen exemples magnífics de les seves creacions entre els anys 30 i 70 del segle XX. Maria Brillas que va ser gran amiga i clienta fidel de Pedro Rodriguez des de jove, i va trobar en ell un col·laborador estret, gairebé un còmplice, en la creació de la seva imatge. Els dissenys de Pedro Rodríguez aportaven equilibri entre estil, qualitat, propietat i reconeixement social que Maria Brillas exigia al seu guarda – roba. La fidelitat inqüestionable al modista es devia no solament a la seva relació íntima sinó també a la capacitat de Pedro Rodríguez per crear allò que Maria Brillas escollia ser.
© Disseny Hub Barcelona
Ajuntament de Barcelona
LES CIUTATS EUROPEE DE JOSEP PLA
La figura de Josep Pla (1897 – 1981) s'ha consolidat al llarg dels anys com la d'un dels grans escriptors catalans de la nostra època. Observador atent i agut de la realitat, part de la seva extensa obra, el seu món literari més personal, se centra en l'experiència del seu país, Catalunya, i especialment de la gent i el paisatge del Empordà nadiu i de les ciutats de la seva formació, Girona i Barcelona.
Però Josep Pla, des de molt jove, es dedica activament al periodisme: des de 1920 i al llarg de vint anys fou corresponsal de premsa de dos importants periòdics catalans, La Publicitat i la Veu de Catalunya, i del madrileny El Sol, i viatjà per tot Europa (Paris, Gènova, Berlín, Moscou, Londres, Estocolm...). En aquesta incessant activitat no deixà mai d'observar la realitat, de llegir constantment i d'escoltar i conversar a totes hores. Així es convertí en el primer escriptor modern de llibres de viatges en català: els seus primers llibre publicats son sobretot reculls de cròniques viatgeres. Des de el primer moment, aconseguí un gran èxit popular i fou reconegut pels grans escriptors i crítics del moment.
Les seves observacions – que completà en una serie de viatges per Europa i Amèrica a partir de la dècada de 1950, ja en edat madura, i que recollí, amb els anteriors, als volums de la seva Obra completa - tenen encara una vigència sorprenent i han estat una esplèndida font d'informació per la societat catalana: informació literària, històrica i artística de la cultura occidental.
Aquesta mostra vol donar una visió succinta d'aquesta gran labor de divulgació de la realitat de la nostra Europa que Pla dugué a terme al llarg de la seva vida. Donem com a punts de referència sis ciutats per les quals l'escriptor sentí singular fascinació: Paris, Madrid, Roma, Berlín, Londres i Atenes. Hem prestat especial atenció al profund coneixement que Pla mostra dels literats i pensadors de les cultures que aquestes ciutats simbolitzen.
© Generalitat de Catalunya
