MECANISMES D'UNA REPRESA SENSE DEMOCRÀCIA Entre 1952 i 1954 es varen concretar els intents de resposta a problemes i situacions plantejats a la ciutat des dels anys trenta, en condicions molt diferents. La guerra i la postguerra havien causat un retard de dues dècades tant en l'articulació del espai metropolità com en la formulació del greu problema de l'habitatge popular. La consolidació dels sectors industrials sorgits de la segona revolució industrial va estar molt condicionada per la dictadura.
JUNY 1952. CELEBRACIÓ DEL CONGRÈS EUCARÍSTIC
La celebració l'any 1952 del XXXV Congrés Eucarístic Internacional va permetre al règim franquista millorar la seva imatge internacional gràcies a l'Església i, alhora, mostrar-se al món des de Barcelona. La preparació va potenciar el tram superior de la Diagonal, amb el trasllat de nuclis de barraquistes i l'obertura de l'eix cap al Llobregat. També va servir per justificar algunes obres al centre urbà, així com l'entrada de l'Església en la promoció d'habitatge.
El problema de l'habitatge era molt greu, i l'Ajuntament i el Govern Civil el van afrontar sobretot amb polítiques repressives, deportant immigrants a les seves poblacions d'origen. El relloguer i el barraquisme s'estenien mentre que les promocions públiques eren encara molt minses. L'Arquebisbat de Barcelona, més que cap altre bisbat espanyol, va veure en l'habitatge un camp d'intervenció social i moral: la principal realització van ser els Habitatges del Congrés.
MAIG DE 1953. SEAT COMENÇA A FUNCIONAR
La Sociedad Española de Automobiles de Turismo (SEAT) va se construïda el 1950 i va entrar en funcionament el any 1953. Va esdevenir la principal empresa de fabricació d'automòbils a Espanya.
La fàbrica és va construir a la Zona Franca tenint en compte les necessitats de producció en cadena i el control visual de les instal·lacions i els treballadors, amb àmplies naus amb disposició horitzontal, construïdes amb una arquitectura funcional, de línia moderna. Es va fer servir la tecnologia més avançada del moment i es va intentar organitzar als treballadors segons principis de la Organització Científica del Treball (OCT). L'OCT es basava en la subdivisió de tasques per disminuir la necessitat de ma d'obra qualificada en el control de temps i la vinculació entre productivitat i remuneració.
DESEMBRE DE 1953, S'APROBA EL PLA COMARCAL
El Plan de Ordenación Urbana de Barcelona, aprovat el desembre de 1953, reelaborava propostes urbanístiques dels anys trenta. Del Regional Planing provenia la concepció d'una ciutat com un organisme cel·lular format per comunitats diferenciades i també la delimitació de la comarca mentre que la proposta de grans illes a la Zona del Poblenou i el Besós era una herència formal del GATCPAC. El pla buscava establir un sistema d'eixos viaris i les seves previsions quan a densitat, espais públics i equipaments foren fàcilment alterades a través dels plans parcials.
A diferencia dels plans coetanis per el Gran Madrid, que preveien la formació d'un sol municipi de més de 600 Km2 .en el preàmbul del Pla comarcal es declarava que calia evitar una conurbació que comportés la unificació de municipis
Aquest tractament diferencial aspirava a consolidar, a llarg termini, la primacia de Madrid al si d'una Espanya vertebrada per una xarxa urbana piramidal.
ARRENCADA AMB ESTRETORS
A mitjans de la dècada de 1950 va començar a incrementar-se la producció industrial, en part gràcies a l'eliminació d'obstacles al comerç exterior i a la fi del racionament. El sector industrial majoritari encara era el tèxtil, però s'estava produint un important creixement en la industria del metall. L'impacte de SEAT no fou negligible. L'automòbil, un subsector propi de la segona revolució industrial present a Barcelona des de començament de segle, agafava la volada suficient per situar el metall al cap davant de l'activitat productiva.
L'arrencada es veia llastrada, però, pels desequilibris estructurals. D'inflació era molt alta i la balança comercial presentava problemes greus. Amb el fi del racionament i alguns augments salarials propiciats per les protestes laborals, el poder adquisitiu de les classes treballadores va millorar lleugerament, però sense assolir el nivell anterior a la Guerra Civil. Els electrodomèstics i els vehicles continuaven estan nomes a l'abast de famílies benestants.
© MUHBA Museu d'història de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada