divendres, 16 de desembre del 2011

L'edat d'or de la pintura catalana


Buscant per poder donar una idea al meu bloc de l'exposició La Edat d'Or de la Pintura Catalana he trobat un article que no per petit és menys interessant al Temps del 4 d'octubre d'enguany.


El “Genet” de Josep Causachs, estrella de “L'edat d'or de la pintura catalana”


Josep Gausachs, juntament amb Canals, Nonell i Casas, són alguns dels grans noms de l'exposició “L'edat d'or de la pintura catalana”. S'hi recullen una vintena de les obres més representatives de l'època. L'oli de Gausachs, Genet, data de 1993 i té importància no solament per la qualitat esmaltada de l'obra, sinó per la vinculació amb el pastisser, Pere Llibre, del carrer Ferran, un dels grans personatges de la Barcelona finisecular. És el retrat d'un genet de perfil, vestit amb elegància, que s'allunya de la temàtica militar tan repetida per l'autor.


L'edat d'or de la pintura catalana 1885 – 1930 “ Artur Ramon Art, fins al 8 de gener.


© El Temps.



diumenge, 11 de desembre del 2011

Juan Eduardo Cirlot. L'habitació imginària


Joan Eduard Cirlot i Laporta

Barcelona, 1916 – Barcelona, 1973


Poeta en llegua castellana, crític d'art i compositor.


El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme participà de velles cultures i rius màgics. La seva critica artística fou decisiva: Introducción al surrealismo (1953), Diccionario de símbolos (1958), Informalismo (1960), dos assaigs sobre Antoni Tapies , Pintura catalana contemporània (1961),... Fou membre del grup Dau al Set. La seva producció poètica es recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta (1945), Lilith (1949), Palacio de plata (on introduí per primera vegada la tècnica permutatoria, (1955), Inger Stevens (1970) i els poemes del cicle Bronwyyn (1967-71). Compongué Preludi per a cinc instruments (1948), Suite atonal. Himne, per a piano, i Concertino per a quartet de corda, i escriví numerosos articles sobre música i un llibre sobre Strawinski (1949). Formà part del Cercle Manuel de Falla.


© enciclopèdia .cat Gran Enciclopèdia Catalana.


dissabte, 3 de desembre del 2011

Els ballets russos de Diaghilev 1909-1929: quan l'art balla amb la música


Aquesta imatge va adjunta al anterior però no sé que em va passar que no ho vaig saber guardar.

divendres, 2 de desembre del 2011

Els ballets russos de Diaghilev 1909-1929: quan l'art balla amb la música






Diferens vestits creats per els ballets russos de Diaghiev.










La molinera, disseny de Picasso per El sombrero de tres picos 1920.
Cortesia de l'arxiu Manuel de Falla (Granada)-











Vestit pel Princep de l'oiseau d'or (Bluebird, pas a deux) dissenyat per Leon Bakst i ussat per Nyjinski, 1900. Copyrigh VSA images.













Cartell per Petruxca Gran Teatre del Liceu, 1917. Cortesias de MAE. Museu de les Arts Esceniques (Barcelona).














Sergei Lfar i Alexandra Danilova a Apollon musagéte (1928) mostrant la primera versió dels vestits dissenyats per Coco Chanel. Fotografia de Sasha. Copyrigh V&A Images.