Joan Eduard Cirlot i Laporta
Barcelona, 1916 – Barcelona, 1973
Poeta en llegua castellana, crític d'art i compositor.
El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme participà de velles cultures i rius màgics. La seva critica artística fou decisiva: Introducción al surrealismo (1953), Diccionario de símbolos (1958), Informalismo (1960), dos assaigs sobre Antoni Tapies , Pintura catalana contemporània (1961),... Fou membre del grup Dau al Set. La seva producció poètica es recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta (1945), Lilith (1949), Palacio de plata (on introduí per primera vegada la tècnica permutatoria, (1955), Inger Stevens (1970) i els poemes del cicle Bronwyyn (1967-71). Compongué Preludi per a cinc instruments (1948), Suite atonal. Himne, per a piano, i Concertino per a quartet de corda, i escriví numerosos articles sobre música i un llibre sobre Strawinski (1949). Formà part del Cercle Manuel de Falla.
© enciclopèdia .cat Gran Enciclopèdia Catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada