La Marca Hispànica

La multiplicitat de fronteres de l'imperi Carolingi impedeix als emperadors ocupar-se personalment de la defensa de totes les marques (territoris fronterers) . Per tal de garantir la defensa de la marca, els emperadors divideixen els territoris en fraccions més petites, administrades per un comte que en un principi és un funcionari imperial nomenat pels emperadors. Així, al inici del segle IX les unitats administratives, comtats, de la Marca Hispànica són sis: Pallars – Ribagorça, Empúries – Peralada, Girona – Besalú, Urgell – Cerdanya, Rosselló – Vallespir i Barcelona.

Els atacs àrabs prosseguixen i, encara que els comtats són tractats com a paritat, aviat es veu que el de Barcelona és el més necessitat d'homes i recursos econòmics, ja que és el que manté la frontera, i per tant és afavorit per part de l'administració dels altres comtats i terrenys, a banda de la resta de comtats tenen obligació (vassallatge) d'acudir a ajudar-lo.

Els privilegis d'alguns comtes, l'absència dels emperadors carolingis a la zona i les incursions àrabs fan que apareguin les primeres fissures internes i que esclatin revoltes en contra de l'autoritat carolíngia. Com a consecució de les lluites internes, els comtats que es rebel·len contra l'autoritat carolíngia són destruïts, mentre que aquells que es mantenen lleials són recompensats amb més comtats. És de aquesta manera que Guifre el Pelós, comte d'Urgell – Cerdanya, rebrà també l'honor dels comtats d'Osona, Girona i Barcelona, iniciant així el lideratge que la casa de Barcelona exercirà sobre Catalunya al llarg dels sis segles medievals.

© Agencia Catalana de Turisme

El Pirineu comtal

Breu història de la Catalunya comtal

La invasió musulmana

Quan l'exèrcit musulmà comandat per Tàriq va creuar l'estret de Gibraltar l'any 711, va trobar el regne visigot de Toledo sumit en revoltes internes. És per això que en nomes tres anys arribà fins a Osca, des d'on comença la conquesta de Catalunya i França en tres fronts. Deixant enrere els Pirineus, l'exèrcit àrab irromp Aquitània, on és derrotat a Portiers (732) per futur rei franc Carles Martell, avi de l'emperador Carlemany. L'expansió musulmana arriba a la seva fi.

La conquesta carolíngia

La reacció del francs devant l'expansió musulmana no es fa esperar. Ignorant les fronteres primitives del regne visigot de Toledo, penetren a la península Ibèrica en onades successives. El primer rei franc que consegueix establir una frontera estable és Pipí el Breu, que fixa els Pirineus com a barrera natural devanit l'avanç àrab. El seu fill, Carlemany, pretén arribar a Saragossa i que el riu Ebre esdevingui frontera (778). La derrota de Roncesvalles ho impedeix i la reacció àrab no triga a arribar: Abb el – Malik llença un atac amb que assetja Girona i arrasa Narbona. Un cop mort Carlemany, el seu fill, Lluís el Pietós, segueix l'avanç carolingi. Conquereix Girona (785) i Barcelona (801), des de on intenta sotmetre Saragossa i Tortosa, però és derrotat. La frontera carolíngia amb l'Islam queda definida. Neix la Marca Hispànica.

El Pirineu comtal

Primer tast el Pedraforca.

El Pirineu comtal

LA RUTA PIRINEU COMTAL, EN IMATGES

L'exposició fotogràfica sobre la ruta “Pirineu comtal; un viatge pel naixement de Catalunya”, que es pot visitar entre el 28 de febrer i el 15 d'abril al Jardí del Palau Robert, proposar un recorregut dels territoris dels 11 antics comtats que van ser escenari de la configuració i el naixement del país.

La ruta, que cronològicament comprèn el període del segle IX al XV, es desplega al llarg de tota la franja pirinenca i prepirinenca de Catalunya. Des de d'Empordà fins a la Vall d'Aran, la Ruta del Pirineu. La ruta travessa paisatges de gran bellesa que van ser escenari de gestes de personatges històrics, com també de llegendes, mites i tradicions. Però, a més es tracta d'un itinerari que combina els impressionats paisatges pirinencs amb la bellesa dels castells i de les esglésies i monestirs romànics.

La ruta compren dos itineraris que fan un recorregut circular per tot el Pirineu català. L'itinerari nord va des de el Monestir de Sant Pere de Rodes fins a la vall de Boí i l'itinerari sud va des de aquest últim punt fins a la ciutat de Girona. Però el viatge també es pot fer a un ritme més pausat seguint la ruta comtat a comtat: començant pels comtats de Girona, Empúries i Besalú, continuant pels comtats de Ripoll, Berga i Cerdanya, arribant fins als comtats d'Urgell, Pallars Sobirà i Ribagorça, passant per l'Aran, per acabar seguint el flanc meridional prepirinenc, pel comtat del Pallars Jussà, el vescomtat de Cardona i el comtat d'Osona.

La ruta del Pirineu Comtal forma part del programa Rutes de Catalunya de l'Agència Catalana de Turisme.

© Agencia Catalana de Turisme