La vida quotidiana a Catalunya al voltant del
1714
La mort de Carles II l'any 1700 provocà la guerra entre dues de les dinasties europees més poderoses: els Habsburg d'Àustria i els Borbons de França, que pugnaven per el predomini d'Europa i del comerç internacional.
Els catalans donaren suport principalment a l'arxiduc Carles d'Àustria com a futur rei d'Espanya perquè garantia les lleis i institucions catalanes i defensaren aquesta decisió fins a les últimes conseqüències.
La guerra colpí durament el territori i la seva gent: crema de viles, setges, fam, mort i devastació. Les carències de recursos humans i materials afectaren la societat civil i s'evidencien, per exemple, en les obligacions de participar a la milícia de declarar els objectes de valor, en la publicació de disposicions sobre la distribució de queviures, en la gestió de l'Hospital de la Santa Creu, i en l'aparició de fraus, com en la circulació de moneda falsa.
Malgrat tot la vida no s'aturà ni al camp ni a les ciutats mentre va durar el conflicte, llevat els moments més difícils. El país, a les darreries del segle XVII, havia encetat una etapa de prosperitat econòmica que es percebia en el progres agrícola i el dinamisme comercial. L'establiment de la Cort del Arxiduc Carles a Catalunya entre 1705 i 1713 esperonà, de forma notable, la producció i renovació artística, musical i literària de caràcter erudit. En l'àmbit popular proliferà l'aparició de villancets i cançons de caire polític i propagandístic.
L'activitat diària generava divergències entre estaments, gremis o famílies que sovint derivaven en causes judicials, les quals, juntament amb la documentació notarial privada, són una mostra dels valors socials i morals de l'època.
La devoció religiosa estava molt arrelada a la població, tanmateix no impedia la circulació de comèdies satíriques, romanços o poesies eròtiques que posaven de manifest del vessant més frívol de la societat.
El català era la llegua més utilitzada con constaten els documents de l'esfera privada o de la literatura popular; en canvi, la creació musical, literària o política més culta es feia en castellà. El llatí s'emprava per textos acadèmics, eclesiàstics o jurídics.
L'exposició aplega 146 peces produïdes principalment entre 1700 i 1714 que provenen majoritàriament de la col·lecció de Fullets Bonsoms i de l'Arxiu del Hospital de la Santa Creu de la Biblioteca de Catalunya. És, doncs, una gran oportunitat per contemplar peces úniques que formen el gran patrimoni del país.
01. Notícies i guerra
L'inici de la
guerra
L'inici de la guerra intensificà la producció de fulls periòdics de noticies. Aquests impresos eren principalment traduccions de les gasetes estrangeres que arribaven d'arreu i donaven noticia de l'evolució del conflicte, informaven de la situació de les tropes, explicaven els setges i donaven instruccions als ciutadans. A nivell formal tenien poques pàgines, una tipografia menuda i en general no contenien imatges.
Un dels impressors més destacats d'aquest gènere a Barcelona fou Rafael Figueró, a qui l'arxiduc Carles atorgà el privilegi d'impressor reial l'any 1706.
02 – Guanyar-se
la vida
La societat estava constituïda formalment pe la noblesa, el clergat i la gent del poble, entre la qual hi havia pagesos, mercaders i artesans. Els gremis eren corporacions que tenien molta influència en l'economia del país.
Els preus i salaris es comptaven en lliures, sous i diners. Com a moneda física només existien els diners, entre altres monedes; les lliures i els sous eren unitats teòriques de compte.
La guerra provocà un augment del cost de la vida i de la propagació de delictes que castigaren la població.
03 – Normes, misses i
pronòstics
Catalunya tenia un ordenament jurídic i constitucional propi basat en un corpus d'origen feudal, però modern i demòcratic pel seu temps.
L'Església proveïa de normes que abraçaven molts aspectes de la vida social i espiritual de la gent i en vigilava l'aplicació. Així doncs, la divulgació d'idees o els escrits contraris a la fe catòlica era rigorosament condemnada.
La pràctica de la doctrina cristiana coexistia amb les creences populars, basades en el coneixement tradicional de la natura, els costums i l'astrología. Un exemple en són els pronòstics, en els quals també traspuntava la guerra com a tema d'actualitat.
04 – L'hospital de la
Santa Creu
L'Hospital de la
Fundat al 1401, estava al servei de les persones més desvalgudes: malalts, orfes, vells o dements. L'Hospital els procurava aixopluc, aliment i els reintegrava a la societat quan era possible. Era un gran centre assistencial i a nivell mèdic fou bressol dels millors professionals de cada generació.
L'insuficiència de recursos econòmics, basats en les aportacions de la ciutat i de l'Església, es pal·liava amb altres vies de finançament: les rifes, el teatre de comèdies, les deixes testamentaries o la caritat.
La guerra afectà molt directament aquesta institució que vetllava per la població civil i per la militar. La saturació de malats i ferits i l'escassetat de provisions va requerir la millor gestió per poder superar tantes adversitats.
© Biblioteca de Catalunya, tant el text com les fotos
