Abandonada pels antics coalitzats contra Lluís XIV i el seu nét Felip d'Anjou arran dels tractats d'Utrecht el 1713, Barcelona va resistir el setge imposat pels exèrcits borbònics durant catorze mesos, amb l'esperança de que es produís algun capgirament favorable a l'escenari europeu. Però al marge de les mel·líflues paraules i l'equívoc suport moral d'Anna d'Anglaterra i Carles d'Àustria, a la pràctica el sòlid equilibri establert entre les potències continentals i oceàniques deixa reduïts els drets col·lectius dels catalans a la categoria d'una qüestió irrellevant. La caiguda de la ciutat en mans de Felip V l'11 de setembre de 1714 comportà la suspensió irreversible del règim municipal autònom i de les altres constructives de Catalunya com a cos polític.
La documentació conservada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que palesa la minva de competències entre el Consell de Cent i l'Ajuntament borbònic, conté peces imprescindibles per el coneixement del dramàtic episodi que separa les dues èpoques: el Dietari del Consell municipal o les Deliberacions del Braç Reial, entre altres. Dins dels fons bibliogràfics i hemerogràfics de l'Arxiu, tenen un interès particular les publicacions locals del moment destinades a mantenir la població assetjada i que, més enllà de les lleialtats dinàstiques, reafirmaven el principi de llibertat constitucional, entre elles Despertador de Cathaluña i Crisol de fidelidad. Al Arxiu hi han confluït documents gràfics que plasmen el setge, sovint narrat des de el punt de vista dels vencedors, com la serie de gravats francesos de Jacques Rigaud, i algun com a recordatori i al·legat en pro de l'heroisme barceloní, com la làmina Barcelona Magna Parens, oferta pels exiliats catalans a l'emperador Carles.
Els manuscrits de Pau Ignasi de Dalmases i Ros, representant de les institucions autònomes a Londres – Libro de memorias, corrèspondencia -, permet enriquir el tast de materials relatius al setge de 1713 – 1714 que oferim, mentre que les obres de tema històric del mateix Dalmases – o els Anales de Cataluña del seu col·lega Narcís Feliu de la Penya – i la seva llibreria esculturada, conservada a la planta noble de la mateixa seu de l'Arxiu Històric, conviden a meditar sobre el rerefons cultural que animà la defensa a ultrança de la constitució històrica catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada