Catedral de Barcelona.- La catedral gòtica

Catedral de Barcelona

La catedral gòtica

De Viquipèdia

Les obres de construcció de la catedral gòtica es varen iniciar el maig de 1298, regnant Jaume el Just i sota el mandat episcopal de Bernat Pelegrí (1288-1300), començant per la capçalera, desmuntant alhora l’antiga catedral romànica i aprofitant-ne algun element, sobretot escultòric com possiblement les impostes de la porta de Sant Iu, que és la més antiga de la catedral.

Les obres no és van plantejar com la construcció d’una nova catedral sinó més aviat com una reforma i ampliació de la catedral romànica (...extensione et ampñliatione nostre catedralis ecclesie..) (Escrit que el bisbe Bernat Pelegrí aplica els beneficis vacants de la diòcesi a la reconstrucció de la catedral. 7 de maig de 1298. Recollit a la Catalunya romànica. Ed. Enciclopèdia Catalana) que es va dur a terme per fases sense enderrocar mai completament el temple i seguint-lo fent servir per al culte durant tota la durada de l’obra, i fins i tot algunes parts de la catedral romànica van servir de bastida per a construir la gòtica. Així, la catedral gòtica conserva el mateix eix que la romànica i el deambulatori està construït al voltant del absis romànic.

A la primera etapa es construeix l’absis, les capelles radials i la cripta del presbiteri que es va acabar al 1338 sent mestre obres Jaume Fabre, primer arquitecte del qual es té noticies, durant el mandat del bisbe Ponç de Gualba (1303-1334). El 23 de juny de 1317 signava un contracte.

La segona etapa es el perllongament de les tres naus amb les seves capelles i finalment el cimbori cobert amb cassetonat de fusta, les capelles als peus del temple i el mur amb què el va tancarà el 1420. Tot esperant poder realitzar la façana, que ja estava traçada per Carles Galtés de Ruan (anomenat Carlí) el 27 d’abril de 1408. (Segons consta a un projecte en pergamí, de l’arxiu capitular, el qual va estar exposat a l’exposició Millenium l’any 1989).

Es pot dir que les obres de la construcció gòtica van durar uns 150 anys i entre els mestres d’obra que hi van participar hi ha Bertran Riquer (1344), Bernat Roca (1358), Arnau Bargués (1397), Jaume Solà (1401), Bartomeu Gual (1413) i Andreu Escuder (1442). Darrerament s’ha pogut documentar l’existència d’un nou mestre major de les obres, anterior a l’activitat de Roca, anomenat Jaume Saragossa.

Església de Sant Llattzer

Església de Sant Llàtzer

De Viquipèdia

Intervencions arqueològiques

Entre 1989 i 1991 es va dur a terme diverses intervencions arqueològiques. Com a resultats de les excavacions es pogueren documentar diverses fases constructives..

  Fase I (1144/1171 – segle XIV). Al segle XII es constituí l’església d’una única nau, amb volta de canó, absis semicircular i dues portes d’entrada una a ponent i l’altre al migdia. D’un altre banda el paviment podia ser d’argila piconada i l’interior del temple era enlluït, segons sembla per els testimonis trobats en els fragments de paret vista colgats als estrats moderns i contemporanis. L’àrea excavada de la sagrera proporcionarà un conjunt de foses d’inhumació senzilles i sense aixovar. Malgrat la documentació que fa referencia a l’existència des de l’any 1188 d’un hospital de leprosos, cap dels individus exhumats presentava signes de lepra. D’altra banda no es documentà cap estructura d’aquesta cronologia vinculada al hospital.

§  Fase II (segle XIV). Fou en aquesta fase que es produïren reformes importants a l’hospital de mesells. L’excavació de la capella del sant sepulcre proporcionà ruïnes d’un mur al nord – est. En segon lloc, la descoberta d’una obertura allargassada a tocar del presbiteri, s’interpretà com una finestra manada construir al 1314 pel bisbe de Barcelona  per tal que els malats poguessin contemplar els oficis religiosos.

§  Fase III (segle XV). Durant aquesta fase s’amplia el presbiteri s’obra una porta al mur nord i s’afegiren tres arcs faixons a l’entredós de la coberta dels quals es trobaren restes d’algunes de les pilastres en què es recolzaven. A l’interior de l’església es van trobar algunes sepultures que es podien datar dels segles XV i XVI.

§  Fase IV (1652/1654 – 1714/1736). Poc després de la Guerra dels Segadors el temple es repavimentá de nou amb argila batuda i es bastí una sagristia que es comunicava amb el temple a través d’una porta, avui paredada però visible, situada al costat del presbiteri. En aquest moment el presbiteri                         tornà al seu lloc original per tal de poder acollir un nombre més gran de fidels.

§  Fase V (1714/1736 -  1821). Després de la Guerra de Successió va tenir lloc una reforma important: es basti la capella del migdia, dedicada al Sant Sepulcre,                                                                                      que suposà l’arrasament i anul·lació de l’hospital baixmedieval, el qual, segons es creu, fou substituït per un de nou situat al carrer del Carme. En aquest moment també es canvia la coberta del temple, es bastí l’actual volta de rajols i es construí un cor als peus de la nau i es pavimentà el presbiteri amb un sol de cairons.