Església de Sant Llattzer

Església de Sant Llàtzer

De Viquipèdia

Intervencions arqueològiques

Entre 1989 i 1991 es va dur a terme diverses intervencions arqueològiques. Com a resultats de les excavacions es pogueren documentar diverses fases constructives..

  Fase I (1144/1171 – segle XIV). Al segle XII es constituí l’església d’una única nau, amb volta de canó, absis semicircular i dues portes d’entrada una a ponent i l’altre al migdia. D’un altre banda el paviment podia ser d’argila piconada i l’interior del temple era enlluït, segons sembla per els testimonis trobats en els fragments de paret vista colgats als estrats moderns i contemporanis. L’àrea excavada de la sagrera proporcionarà un conjunt de foses d’inhumació senzilles i sense aixovar. Malgrat la documentació que fa referencia a l’existència des de l’any 1188 d’un hospital de leprosos, cap dels individus exhumats presentava signes de lepra. D’altra banda no es documentà cap estructura d’aquesta cronologia vinculada al hospital.

§  Fase II (segle XIV). Fou en aquesta fase que es produïren reformes importants a l’hospital de mesells. L’excavació de la capella del sant sepulcre proporcionà ruïnes d’un mur al nord – est. En segon lloc, la descoberta d’una obertura allargassada a tocar del presbiteri, s’interpretà com una finestra manada construir al 1314 pel bisbe de Barcelona  per tal que els malats poguessin contemplar els oficis religiosos.

§  Fase III (segle XV). Durant aquesta fase s’amplia el presbiteri s’obra una porta al mur nord i s’afegiren tres arcs faixons a l’entredós de la coberta dels quals es trobaren restes d’algunes de les pilastres en què es recolzaven. A l’interior de l’església es van trobar algunes sepultures que es podien datar dels segles XV i XVI.

§  Fase IV (1652/1654 – 1714/1736). Poc després de la Guerra dels Segadors el temple es repavimentá de nou amb argila batuda i es bastí una sagristia que es comunicava amb el temple a través d’una porta, avui paredada però visible, situada al costat del presbiteri. En aquest moment el presbiteri                         tornà al seu lloc original per tal de poder acollir un nombre més gran de fidels.

§  Fase V (1714/1736 -  1821). Després de la Guerra de Successió va tenir lloc una reforma important: es basti la capella del migdia, dedicada al Sant Sepulcre,                                                                                      que suposà l’arrasament i anul·lació de l’hospital baixmedieval, el qual, segons es creu, fou substituït per un de nou situat al carrer del Carme. En aquest moment també es canvia la coberta del temple, es bastí l’actual volta de rajols i es construí un cor als peus de la nau i es pavimentà el presbiteri amb un sol de cairons.