La Catedral de
Barcelona
Estructura del
temple
De Wiquipedia
La catedral és formada per
tres naus de la mateixa altura, que des
de el fals creuer les naus circulars s’uneixen en la girola, passant per
darrere del presbiteri i formant un arc semicircular, on s’allotgen nou capelles;
per sobre d’aquestes capelles hi han grans vitralls i un fals trifori (conjunt
de finestres, originalment triforades, a traves de les quals la tribuna d’una
església té vista al interior) des d’on es poden veure les claus de volta a una
distància d’uns tres metres.
Una característica singular és
que el cimbori (cos de forma cilíndrica o poligonal vuitavada que descansa
damunt dels arcs torals, que serveix de base a una cúpula) no es troba, com és
habitual, el transsepte (nau d’una església perpendicular a la nau
principal), sinó al
peu de la nau central, coronant-ne el primer tram, contigu a la façana
principal. És, doncs, el primer element arquitectònic que veu qui entra per la
porta principal. Tancada la façana a 1471, les obres del cimbori començaren en
1422, però sis anys més tard quedaren interrompudes: s’havien de fer les
trompes i la galeria gòtica octogonal, la barana i l’arrencada dels arcs, a mes
dels medallons i les claus decoratives, obra dels germans Antoni i Joan
Claperós. Quan ell bisbe Climent Sapera morí en 1430, la construcció quedà
aturada: s’hi col·locà una coberta de
fusta que perdurarà fins que se’n reiniciaren les obres en 1906, quan August
Font i Carreras coronà el cimbori.
La nau central és el doble
d’ample que les laterals i a més de les capelles de la capçalera n’hi ha
repartides disset més en el seu perímetre, a les quals s’ha d’afegir les vint
capelletes del claustre i la capella de Santa Llúcia amb l’entrada des de
l’exterior.
La distribució en tres naus és
corrent a les grans esglésies gòtiques, però mentre a les catedrals franceses i
les que en segueixen l’estil, la central és més alta que les laterals i
comporta grans finestrals als murs (vegeu per exemple la catedral de Reims), a
la de Barcelona es posa èmfasi en la unitat de l’espai, aixecant les tres naus
gairebé a la mateixa altura, semblantment al que es fa a altres esglésies del
gòtic català: per exemple, a Santa Maria del Mar s’adopta aproximadament la
mateixa solució, i en altres casos com a Santa Maria del Pi o a l’església del
monestir de Pedralbes es porta la unitat d’espai fins a l’extrem de fer-hi una
sola nau.
Interior del cimbori . amb la volta acabada en 1905.

Cimbori, als peus del temple. 2.- Interior del cimbori part construïda al 1430



