La Catedral de Barcelona

Estructura del temple

De Wiquipedia

La catedral és formada per tres naus de  la mateixa altura, que des de el fals creuer les naus circulars s’uneixen en la girola, passant per darrere del presbiteri i formant un arc semicircular, on s’allotgen nou capelles; per sobre d’aquestes capelles hi han grans vitralls i un fals trifori (conjunt de finestres, originalment triforades, a traves de les quals la tribuna d’una església té vista al interior) des d’on es poden veure les claus de volta a una distància d’uns tres metres.

Una característica singular és que el cimbori (cos de forma cilíndrica o poligonal vuitavada que descansa damunt dels arcs torals, que serveix de base a una cúpula) no es troba, com és habitual, el transsepte (nau d’una església perpendicular a la nau principal),                                                      sinó al peu de la nau central, coronant-ne el primer tram, contigu a la façana principal. És, doncs, el primer element arquitectònic que veu qui entra per la porta principal. Tancada la façana a 1471, les obres del cimbori començaren en 1422, però sis anys més tard quedaren interrompudes: s’havien de fer les trompes i la galeria gòtica octogonal, la barana i l’arrencada dels arcs, a mes dels medallons i les claus decoratives, obra dels germans Antoni i Joan Claperós. Quan ell bisbe Climent Sapera morí en 1430, la construcció quedà aturada:  s’hi col·locà una coberta de fusta que perdurarà fins que se’n reiniciaren les obres en 1906, quan August Font i Carreras coronà el cimbori.

La nau central és el doble d’ample que les laterals i a més de les capelles de la capçalera n’hi ha repartides disset més en el seu perímetre, a les quals s’ha d’afegir les vint capelletes del claustre i la capella de Santa Llúcia amb l’entrada des de l’exterior.

La distribució en tres naus és corrent a les grans esglésies gòtiques, però mentre a les catedrals franceses i les que en segueixen l’estil, la central és més alta que les laterals i comporta grans finestrals als murs (vegeu per exemple la catedral de Reims), a la de Barcelona es posa èmfasi en la unitat de l’espai, aixecant les tres naus gairebé a la mateixa altura, semblantment al que es fa a altres esglésies del gòtic català: per exemple, a Santa Maria del Mar s’adopta aproximadament la mateixa solució, i en altres casos com a Santa Maria del Pi o a l’església del monestir de Pedralbes es porta la unitat d’espai fins a l’extrem de fer-hi una sola nau.